Més de 350 persones han assistit aquest divendres 9 de març a la XI Jornada d'Acompanyament al Dol i la Malaltia que ha tingut lloc a l'Auditori de l'edifici Transfronterer del Campus de Cappont de la UdL. A l'acte inaugural Anna Maria Agustí, una de les organitzadores, va donar la benvinguda als assistents agraint-los que "donin sentit a la vida des d'aquesta jornada".

Per la seva banda, la pediatra Montse Esquerda, va lamentar que "hem allunyat la mort de la societat". A la vegada, Joan Santacana, director dels serveis territorials del Departament Benestar i Família, va ressaltar que "en els dols de les pèrdues no ens han entrenat".

La conferència inaugural va anar a càrrec d'Alfonso Garcia Hernández, doctor en Antropologia per la Universitat de La Laguna i professor de Teoria d'Infermeria. Garcia Hernández va destacar que a totes les cultures existeixen maneres de relacionar-se amb el dol. "Hem anat abandonant rituals grans per anar  cap a rituals individuals", va dir. Va afegir que "en el procés de dol és comú que el sofrent incorpori a la seva vida algun element de la vida de la persona morta".

Garcia Hernández es va preguntar si podia ser negatiu recordar a un ser estimat en excés. En aquest sentit va defensar la creació de "grups de dol". I en aquest procés de dol va destacar la importància de "construir un significat de la pèrdua" i "de construir un vincle amb l'ésser estimar". "La idea del dol és crear una història adequada perquè d'aquesta manera estarem canviant dolor per significat", va dir.

Garcia Hernández va diferenciar cinc moments en el procés de dol: Morir la mort, el dol relient, en el dolor, al llarg del dolor i apertures a nous significats de les nostres vides.
El ponent va destacar que "el sentit del dol és tornar a trobar sentit al món". Va destacar que "el procés de dol té un moment d'aprovació de la societat". "Per això són importants els grups de dol perquè als espais normals no es permet parlar de l'ésser estimat. Si ho fas, t'envien a un professional", va dir. En aquest moment del procés és important "trobar la manera de tenir contacte amb el nostre ésser estimat de manera saludable".

Va afegir que el dol ha estat feminitzat perquè els homes no han estat educats per les emocions. També va destacar que "en el temps de la memòria i del dolor no existeix el temps".

La jornada va continuar amb una taula rodona sobre l'acompanyant en la mort i la malaltia. Joan Carles Trallero, metge de família, va destacar que "enfrontar les pèrdues no significa enfrontar-se a les pèrdues". I va afegir que en un "acompanyament no cal fer coses, cal ser-hi".

Per la seva banda, Teresa Rofes, pedagoga i postgrau en acompanyament espiritual, va parlar de l'espiritualitat del dol. "La societat occidental prohibeix que es donin alhora l'amor i el dolor. L'espiritualitat sap que la persona pot estar trista i alhora ser feliç".

A continuació, es va parlar del dol en persones refugiades. I a la tarda va ser el torn d'experiències d'acompanyament en escolars i dels espais temàtics.