El bisbe de Lleida, Joan Piris, ha suggerit la possibilitat que la Diòcesi de Lleida pugui desprendre’s d’instal•lacions que no en faci ús per destinar-les a accions caritatives i d’assistència social. El bisbe ha fet aquesta reflexió en el decurs de

la ponència de la Tercera Trobada de la Xarxa d’Entitats d’Acció Caritativa i Social, que s’ha celebrat al Col•legi Maristes de Lleida, i en la que han participat un centenar de membres de les 15 entitats d’aquesta Xarxa.

Desprès de la ponència del Bisbe Joan, els assistents s’han reunit dialogar en grups i posar posteriorment algunes preguntes al ponent.

El nostre bisbe, que ha centrat la seva intervenció en analitzar la realitat a la qual ens ha conduït la crisi, en valorar les possibilitats per sortir-nos-en i en com actuar per aconseguir-ho, ha plantejat una reflexió: malgrat que l’acció caritativa i social no és només de caire econòmic, “els membres de l’Església, les seves entitats, les seves comunitats (des del nivell parroquial al diocesà) no hauríem de qüestionar-nos també si pot ser major el nostre despreniment material i real de bens propis, al menys d’instal•lacions infrautilitzades?”.

Abans d’abordar aquest punt, ha reconegut que l’acció caritativa i social de l’Església no ha de ser només de caire econòmic i ha mostrat la seva admiració i agraïment per tot un “exèrcit de persones anònimes” que en la senzillesa del seu entorn estan en silenci “a peu d’obra”, cuidant el malalt, acompanyant l’abandonat i acostant-se a l’exclòs.

No obstant, no ha volgut excloure la importància dels recursos alhora de dur a terme les accions caritatives i, malgrat haver proposat als membres de la diòcesi de Lleida a contribuir amb el 0,7% dels ingressos a assumptes socials i demanat al Consell Pastoral que estudiï la posada en marxa d’iniciatives en aquest sentit, ha llençat aquesta idea del despreniment material de bens propis.

El nostre pastor ha centrat la seva ponència en analitzar les conseqüències de la greu crisi econòmica, que ha consolidat una nova estructura social.

Cada cop són més les persones i famílies que han perdut l’esperança en el seu projecte vital i cada vegada hi ha menys recursos en el sistema públic d’assistència per fer front a les necessitats que es generen. Ha assenyalat però que no només calen recursos econòmics.

Aquesta nova situació social, que ha deixat de ser conjuntural per esdevenir estructural, implica un altre tipus d’assistència d’acompanyament, mediació i autoestima, perquè cada cop hi ha més persones i famílies en el llindar de la pobresa, que a més a més cada cop són més pobres.

Malgrat tot, ha dit que hi ha motius esperançadors per la pressa de consciència del col•lectiu ciutadà, que ha fet una autocrítica sobre l’estil de vida i el malbaratament dels recursos, ha censurat la gestió d’alguns responsables polítics i econòmics i ha assumit cada cop més un compromís on la persona passa a ocupar el centre de l’activitat cívica, social i econòmica.

Després d’aquest anàlisi, ha suggerit actuar amb imaginació davant d’aquesta problemàtica. I ho ha fet apel•lant a la caritat i la compassió del bon samarità enteses com a compromís social. “L’acció de l’Església ha de ser una resposta a la crida que li fan els mateixos pobres”, ha dit el bisbe Joan, i “al mateix temps, “buscar als més pobres, als més distants, als més molests, perillosos i desagraïts... sobre tot quan ningú els conegui o reconegui com a tals i ningú se n’ocupi d’ells”.

També ha manifestat que el treball de la Xarxa d’Entitats d’Acció Caritativa i Social de la Diòcesi donava fruits tant interns, amb l’enfortiment i coneixement mutu de la tasca coordinada, com externs, amb la bona relació amb altres plataformes socials.

Podeu veure el text íntegre de la ponència en el document adjunt.