Amb la voluntat de protegir, defensar i garantir la preservació del patrimoni cultural i eclesiàstic d’Aitona, el govern municipal va aprovar en sessió plenària la petició al Consell Comarcal del Segrià perquè declari la casa i la cova del Pare Palau com a Béns Culturals d’Interès Local.

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, va afirmar que “la figura del Beat Francesc Palau és un actiu religiós de gran valor per a la vila, per això és fonamental que el seu llegat, que tan bé han sabut conservar les germanes Carmelites Missioneres Teresianes, assoleixi aquesta categoria de protecció del patrimoni cultural català”.

Francesc Palau Quer, fill d’Aitona que nasqué el 29 de desembre del 1811, va assolir una gran trajectòria eclesiàstica com a missioner, apòstol i fundador de les Congregacions dels Carmelites Descalços Terciaris, que posteriorment van donar origen a les Germanes Carmelites Missioneres i les Carmelites Missioneres Teresianes. Juntament amb Santa Teresa de Jesús Jornet i el Beat Josep Camí, també nascuts a Aitona, el Beat Francesc Palau Quer representa una de les figures religioses més rellevants del Segrià. És, per aquest motiu, que el consistori municipal demana un reconeixement més per tal d’honorar la seva obra declarant la seva casa i la cova com a Béns Culturals d’Interès Local.

L’Ajuntament d’Aitona també vol posar de manifest el seu agraïment a les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes, ja que tenen a càrrec seu la cura i conservació de la casa natal del Pare Palau, una edificació senzilla de principis del segle XIX. Aquesta comunitat religiosa va restaurar l’immoble i el va transformar en una casa-museu apta per a la visita de totes aquelles persones interessades en conèixer la figura del Pare Palau. D’aquesta manera, i en paraules de Pujol,“l'excel·lent tasca de la congregació ha permès transmetre els valors del Beat Francesc Palau, i també ha facilitat que aitonencs, visitants i institucions reconeguin la seva obra”.

Les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes també tenen cura de la cova situada als afores del poble, un indret en el qual Francesc Palau hi vivia molts moments de reflexió i retirada espiritual. La cova és l’espai més antic de tot el recinte de la congregació i consisteix en el tancament perimetral d’un entrant natural rocós al peu d’un vessant. El Pla especial urbanístic en l’àmbit de la cova del Pare Palau i l’entorn de l’ermita de Sant Joan de Carratalà d’Aitona, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme i publicat al DOGC, ja va establir que cal reconèixer i protegir aquest espai dins de la categoria de Bé Cultural d’Interès Local. Per això, el consistori aitonenc trasllada la proposta al Consell Comarcal del Segrià per tal que doni resposta a l’alt interès generat per aquest indret.