El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

'Som poble', orientats pel Pare Palau

La Germana Ester Díaz, colaboradora de la Delegació de Mitjans de Comunicació del Bisbat de Lleida, ens envia aquest artícle coincidint amb la festivitat del Pare Palau que es celebra el 7 de novembre. 

Des del nostre naixement, ens hem vist acompanyats per un important col·lectiu: la família. Ella, sòl nutritiu on hem ancorat nostra existència. Refugi per a qualsevol tipus d'inclemència.

Després, hem buscat altres grups. Amb els quals coincidim en perspectives, projectes etc. Ens donen suport. Similitud, reciprocitat, unitat.¡ Benvingudes!.
Associacions que demanen la nostra atenció. Saber que hi són, què fan. Pròleg per a les nostres opcions. Però, sovint, ens centrem en els nostres propis arguments i, menyspreem criteris i maneres de viure aliens. Observar i valorar són passos imprescindibles per a major acostament. Conseqüència de la nostra pertinença a tals ens és el desplegament de no poques dimensions pròpies, abans adormides.

El Beat Francesc Palau, home apostat en situacions on la història s'escrivia amb traços rellevants, va pertànyer a diversos col·lectius. A la seva família es va sentir, estretament vinculat. D'ella va rebre suport i estima, en abundància. Bon amic dels seus amics: ¡Si que et agraeixo la companyia que em vas fer !. Molt connectat a eclesiàstics i altres homes d'Església: A l'hora menys pensada, us sorprendré ... per donar-vos una abraçada. Malgrat el poc temps viscut al convent, es va sentir, sempre, profundament carmelita: Com a fill de Santa Teresa, petó aquestes claus que em tenen tancat dins d'aquests murs d'aigües mediterrànies. Sí, els grups amb el seu caràcter aglutinador, confereixen unitat. Doncs convoquen, als seus membres, en el projecte del mateix i els aporten sentit de pertinença.

No obstant això, els humans tenim una forta tendència a destacar el que ens distingeix, en lloc de subratllar les semblances. Comencem, així, a manifestar la diversitat. I en proporció al increment de seguretats, ens acostem a diferents i fins a oposats. Difícil la connexió, al començament i, també, després. Diferents, discordants, contraposats. Suspenem l'espiral al·ludida. Doncs, així, trenquem la imprescindible connexió per viure com a conjunt. Ho estem palpant. Respectar, dialogar, perdre una cosa pròpia, per anar assimilant el millor de les propostes contrastades i, aconseguir aquest canvi, seria un bon drecera, en el camí a recórrer. No obstant això, el respecte a les coses dels altres no pot ser cec. Sí, crític.
 
Va haver d'enfrontar, el Pare Palau, personalitats que no només menyspreaven sinó que fins i tot li van proporcionar maltractaments psicològics: "Si no contesta a aquesta demanda, tramitaré la causa als tribunals -I el desafia-: Consulteu a Déu, a la seva consciència i resolgui" .
 
Plataforma singular per apropar distàncies, llimar divergències i valorar la complementarietat és la convivència. Situació immillorable per conèixer-nos i conèixer als altres. Motius, maneres de gestionar les divergències, així com els resultats que generen. En descobrir que som llavor d'unitat i diversitat, que en la nostra existència es troben, en abraçada perenne, per honestedat, hem de donar carta de ciutadania a les dels altres. Àmbits, aquests, de diferències internes, són l'arena adequat per a tal interacció. En el procés es requereix invertir molta escolta, respecte, valoració, diàleg i crítica sana. Oferir-la i admetre-la.

 

És més, quan acollim i assimilem el divergent, la pròpia existència s'incrementa i qualifica a nivells insospitats. Com millorarien els nostres vincles si intensifiquesims tals comportaments!: "Serviu a totes i totes a cadascuna. Procureu el millor per a les altres i quedeu-vos amb el dificultós", -aconsella Palau a les seves filles-. Conductes-fonament de les seves comunitats. Potser, avui, se'ns demana perllongar-les, més enllà, dels nostres petits cercles de coexistència.

Palestra significativa en la nostra història, sol·licita viure-la des nostres millors fons. Lluny de la carrinclona trivialitat, de la frívola imatge, o de la mesquina competitivitat. Fons personals. Innata capacitat humana on es genera, s'incrementa i s'aprecia l'essencial de l'existència. On ens sentim embolicats en la protecció, càlida, que possibilita el nostre desplegament. Des d'aquí, la diversitat, esdevé més assequible. Va ser un linx, Palau, per a bussejar en tals dimensions. Les valora, treballa i proposa: "L'obra gran de Déu en l'home, es llaura a l'interior" -afirma convençut- I afegeix: "La bellesa interior és essencial". Podem afirmar que la nostra relació amb els divergents s'assenta en aquestes latituds? .¡Quant progressaria si partíssim d'aquí!.

La unitat indicada no l'hem d'entendre com homogeneïtat. Simple repetició. Tampoc com integració: ser engolits per uns altres. L'autèntica, no suprimeix ni exclou les diferències. Inclou a persones i agrupacions per optimitzar els seus vincles. Premissa i condició de diversitat és la pròpia singularitat. Ben gestionada, s'orienta cap a la divergència i viceversa: les divergències esdevenen unitat.

Per vincular no hem d'integrar el mateix a la diferència sinó, empeltar la diversitat en la unitat personal. Una vegada i una mantenen, entre si, connexió indissociable. Són complementàries. Exemple tenim en la persona. Doncs la seva principal característica consisteix a generar -per la seva condició de unitat- varietat de comportaments i afinitats. Necessària és l'articulació entre elles per configurar l'autèntic projecte de poble.
 

Poble, societat. La nostra, és plural. No obstant això, en ella actua el doble principi d'unitat-diversitat. Avui, resulta escenari on es produeix certa cohesió: cultura comunicació, etc. La cosa facilita, un salt de conductes en les relacions: de l'enfrontament i la discòrdia, a l'increment de valoració i connexions.

Al mateix temps, el que s'unifica en la diversitat, permet, no només, que les agrupacions diferents coexisteixin, si no, que es retroalimentin. Concedir el títol d'humanitat a aquest el nostre poble passa per reconèixer, en els altres, a semblants. Se'ns insta a intensificar aquest propòsit.

A promoure vincles entre persones, col·lectius, cultures, que condueixin a una convivència satisfactòria. A preservar, conrear, desenvolupar i estendre la unitat i la diversitat. Sense atenuants!. Així, l'espècie creixerà en altruisme. El planeta es transformarà en casa comuna.

Naixement d'una societat més humana. Realització de la unitat en la diversitat, al més alt nivell: cim i esplendor universal. I com a creients un plus a afegir, la comunió: ànima del poble. Palau, en constatar bells trobades desitjats, abundància de vida compartida, sorprenents projectes comuns, harmonia acariciada .., entreveu situacions de plenitud. Per això sorprès xiuxiueja: Feliços i mil vegades feliços. Orientats per ell, ¿Ens ho proposarem?.

Gna. Ester Díaz S., carmelita Missionera.