Mn. Gerard Soler, delegat diocesà de Litúrgia i Espiritualitat, dedica la seva col·laboració setmanal a parlar-nos de l'Advent.

 

DIUMENGE II d’ADVENT (C)

(Diumenge de la predicació de Joan Baptista)

HISTÒRIA DE LA LITÚRGIA DE LES HORES

Ja hem vist al començament de la 1a part com era l'oració jueva en temps de Crist, i com Jesús dóna exemple de pregària, i com l'ideal de la comunitat apostòlica era "pregar sense defallir": "Tots ells eren constants i unànimes en la pregària" (Ac 1,14). La mateixa perseverança o assiduïtat es manté quan, després de la Pentecosta, la comunitat s'amplia: "Tots eren constants a escoltar l'ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries" (Ac 2,42). Les comunitats posteriors desitjaven viure aquesta "vida apostòlica", és a dir, la de la comunitat descrita als Fets dels Apòstols. Sant Pau multiplica les exhortacions a perseverar en la pregària (Rm 12,12; Col 4,2; Ef 6,18). No es tracta només de fidelitat a uns temps fixos d'oració: "Pregueu contínuament" (1Te 5,17); "Pregueu en tota ocasió" (Ef 6,18). Sembla que fa esment d'algunes vetlles: "moguts per l'Esperit, amb oracions i súpliques; en les vetlles dediqueu-vos a intercedir amb constància a favor de tot el poble i a favor meu" (Ef 6,18-19). Diu que prega dia i nit (1Te 3,10; 2Te 1,11).

1. Les Hores de l'oració cristiana (segles I-III)

Per als cristians l'oració en determinats moments del dia i de la nit era la manera de dur a terme la recomanació del Senyor: "Cal pregar sempre sense defallir" (Lc 18,1). Immergits en un món aliè i hostil, procuraven pregar en uns moments que simbolitzessin la totalitat del dia, i mantenir d'aquesta manera l'esperit en tensió constant cap al Senyor.

A la Didaché VIII,3, es parla de la recitació del Parenostre tres cops al dia. A la Carta de Plini el Jove a Trajà es parla de la reunió matinal dels cristians per cantar un himne a Crist com a un "déu" (a.112). Sant Climent Romà menciona els temps i les hores establerts per fer el que manà el Senyor (Ad Cor 40,1, en PG 1,287-288). Però Climent d'Alexandria és el primer a esmentar, junt amb l'ofici del matí, les tres hores diürnes de tèrcia, sexta i nona:

          "Ja que l'orient significa el naixement del sol i és allí on comença la llum que brolla de les tenebres, imatge de la ignorància, el dia representa el coneixement de la veritat. Per això, en sortir el sol, es fan les pregàries matinals... Alguns també dediquen a la pregària unes hores fixes i determinades, com ara tèrcia, sexta i nona, per manera que el gnòstic (=iniciat) pot pregar durant tota la seva vida, en col·loqui amb Déu per mitjà de la pregària. Ells saben que aquesta triple divisió de les hores, que sempre són santificades amb la pregària, recorda la Santa Trinitat" (Stromm. 7,7 en PG 9,456-457).