La Generalitat ha declarat la capella de Sant Jaume o del Peu del Romeu i l’església de Sant Martí, ambdós temples a Lleida, béns culturals d'interès nacional, en concret, en la categoria de monument històric.

De fet, l’any 1980 la Generalitat ja va incoar l’expedient de la declaració de l’església de Sant Martí i per això des de llavors ja s’ha considerat BCIN, ara aquest temple ja té la declaració oficial.

Capella de Sant Jaume

La capella de Sant Jaume, també anomenada de Santiago o “El Peu del Romeu”, està ubicada al nucli antic de Lleida. La situació d'aquest monument és una fita que configura una entitat d'interès històric i tradicional a la ciutat de Lleida, per haver estat i ser un dels indrets per on passa el camí de Sant Jaume.

El nom popular que s’atribueix a la capella, “El Peu del Romeu”, prové de la tradició segons la qual l’apòstol Sant Jaume, en el seu camí de predicació cap a Saragossa, es va clavar una punxa al peu en aquest mateix indret i uns àngels van baixar amb fanals per ajudar-lo.

Es tracta d’un edifici de planta quadrangular. La planta baixa va ser construïda al segle XV amb estructura de pedra, mentre que les plantes superiors, construïdes en maó, daten del 1883.

Església de Sant Martí

L’església de Sant Martí de Lleida és un element representatiu de la transició entre el romànic i les manifestacions de l’estil gòtic, que més tard incorpora les tendències de restauració tant del segle XIX com del segle XX.

Està ubicada al costat de ponent del turó de la Seu Vella de Lleida. Es té constància de l’existència de la parròquia de Sant Martí des de l’any 1168, encara que la construcció de l’edifici correspon a la segona meitat dels segles XII i XIII. Durant els segles XIV i XV s’hi van afegir capelles laterals, com ara la del Santíssim. Tant després de la Guerra dels Segadors com després de la guerra del Francès, l'església es va utilitzar com a caserna i va passar per períodes d’abandó. A principis del segle XIX, d’acord amb el projecte de l'acadèmic Antoni Cellers, es va transformar en presó fins que, el 1892, el bisbe Messeguer va aconseguir que es traspassés la propietat, la va restaurar i la va recuperar per al culte. Posteriorment, l’any 1970, s’hi va instal·lar la secció d'escultura medieval del Museu Diocesà de Lleida. L’any 1997 va ser restaurada pel Departament de Cultura amb la finalitat que continués funcionant com a Museu Diocesà mentre es realitzaven les obres de la seva nova seu.