Després de molt pensar-hi... 

 

Després de molt pensar-hi, he arribat a aquesta conclusió: en les circumstàncies actuals, no és possible conservar la mínima integritat moral sense ser anti(aquest)sistema.

Quan el govern, que prometia acabar amb el populisme d'en ZP, deixa els pressupostos generals per al dia després de les eleccions; quan aquests pressupostos inclouen una retallada de 600 milions per a l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament, però només 350 al Ministeri de Defensa; quan, el mateix dia que es cancel·len beques i ajuts, el rei Joan Carles, president honorífic de WWF, es trenca la cama a la cacera d'elefants; quan a la universitat de Lleida contracten ex-polítics com Josep Borrell, alhora que acomiaden professors i acaben amb tot allò que no doni un benefici econòmic; quan s'indulten els grans estafadors i es castiga als qui paguen de manera honrada; quan es critica els professors i s'elogia els especuladors; quan, havent-hi un milió de pisos buits, molta gent es queda sense casa i la banca en manté els preus artificialment alts per a que no es vegi el forat en els seus comptes; quan ja no preocupen la salut i el benestar dels més ancians ni l'educació dels més petits; quan, després d'haver-nos aprofitat dels immigrants en temps de bonança, la policia, pagada per tots i entre tots, els persegueix i tanca en els Guantànamos espanyols; quan estem a punt d'arribar als sis milions d'aturats, i un de cada dos joves que busca feina no en troba; quan les universitats de Catalunya han passat a ser mitjans de propaganda del Banc Santander; quan el president d'aquest banc, tacat de sang, està en llibertat; quan es pretén acabar amb la llibertat de protesta pacífica; quan les grans fortunes compten amb nombrosos mecanismes per evadir impostos; quan s'ataca la violència amb una més gran violència; quan ens estem carregant el planeta; quan es privatitzen els beneficis d'una economia i se'n socialitzen les pèrdues; quan els únics vàndals són els qui cremen contenidors i no els qui cremen vides,quan tot això és el sistema, aquest sistema, el sistema S, -anomeneu-lo com vulgueu- no pot respectar els humans perquè és inhumà; no pot estar al seu servei perquè els obliga a viure al servei del diner; no pot buscar la veritat perquè es basa en la mentida; no pot donar-los vertadera llibertat perquè la llibertat que promet els esclavitza; no pot portar-los l'equitat perquè es basa en crear la diferència material i estimular la competència; i no els deixa viure com a germans perquè usa als uns al servei dels altres, perquè condemna la violència alhora que l'aplica; perquè a la seva boca hi ha mel, però les seves entranyes es corrompen; perquè ja no hi ha qui ho aguanti; només hi ha una conclusió decent:  Si això és el sistema, i l'és... 

En les circumstàncies actuals, no és possible conservar la mínima integritat moral sense ser anti(aquest)sistema.

 

Ignacio Terrado Rourera