La Xarxa d’Acció Caritativa i Social del Bisbat de Lleida ha facilitat des del mes de maig la contractació d’una vintena de persones en situació de risc d’exclusió a través de la iniciativa Impuls Solidari pel Treball, una borsa de treball, a través de la qual s’ofereix a empresaris i ocupadors una llista de persones per feines de poca qualificació.

Aquesta iniciativa, que ha estat presentada als mitjans de comunicació en una roda de premsa, a la qual ha assistit el bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, és la continuació del Fons Solidari per a la Inclusió, al qual es van adherir totes les associacions empresarials de la ciutat el maig de l’any passat i que va permetre la contractació de 25 persones, majoritàriament en el sector agrari.

La diferencia entre aquesta iniciativa i la que s’acaba de presentar és que l’Impuls Solidari no té una durada determinada –el Fons Solidari tenia una durada d’un any-, i neix amb voluntat de permanència, segons ha explicat Joan Valls, president de Salesians-Sant Jordi Lleida, un dels promotors de la iniciativa.

Valls ha explicat que, al valorar el projecte anterior, van veure la necessitat a aprofitar l’experiència i a mantenir els contactes establerts entre el món empresarial i la Xarxa del Bisbat, ja que es van arribar a fer 105 visites personalitzades a directors d’empreses, segons ha explicat Josep Fernández, president de la Fundació Jaume Rubió i Rubió, sota la que es gestiona Càritas diocesana a Lleida.

“Lògicament valorarem cada any si té sentit continuar amb el projecte o si cal donar-li un enfocament diferent, però mentre no canviïn les coses la voluntat és mantenir aquesta iniciativa, que es presenta ara, però que fa cinc mesos que funciona”, ha informat Valls.

L’altre aspecte diferenciador d’aquesta iniciativa és el que vagi dirigida a dos col·lectius en risc: joves i aturats de més de 45 anys de llarga durada. “Focalitzem l’atenció dels empresaris en la demanda de feines poc qualificades, ja que aquestes poden ser assumides per aquests col·lectius, que són qui més ho necessiten, ja que són qui tenen més risc de veure agreujades les seves situacions personals i familiars”, ha afirmat Valls.

Aquestes feines no són massa abundants, però redirigint-les cap a aquestes persones, que estan acompanyades per les entitats de la Xarxa que participen directament en la reinserció, es pot aconseguir un objectiu més solidari. Els beneficis d’aquestes ocupacions no queden només en l’àmbit individual en la persona ocupada, sinó que tenen un retorn social més gran, doncs arriben a un nucli  familiar.

“Les entitats de la Xarxa, que participem directament –Arrels, que atén a persones sense sostre; Salesians Sant Jordi, a joves en situació de risc; Càritas a un col·lectiu de pobresa generalitzada i d’immigrants, i el Centre pare Palau, que té un nucli important de famílies i infants–, podem oferir als empresaris en 24 hores una proposta de tres o quatre persones que més s’adaptin al perfil que ens proposin”, ha explicat Joan Valls.

Des de maig, la Xarxa ha pogut trobar feina per una vintena de persones, de les 300 que formen part d’aquesta borsa de treball. “Sempre disposem d’una llista d’unes 20 persones, actualitzada i catalogada pels treballadors i educadors socials, extreta d’aquest col·lectiu, per donar resposta a les demandes que es puguin presentar”, segons Valls.

Fins ara, majoritàriament, el perfil de persones més demandat que han trobat feina és el de dona de mitjana edat.  

El bisbe Mons. Joan Piris ha volgut destacar tasca duta a terme. “Per nosaltres era important establir una relació entre qui pot donar treball, els empresaris, i qui sap, coneix i acompanya tantíssimes persones que es troben sense feina, com són les entitats de la Xarxa d’Acció caritativa i Social”.

Mons. Piris ha remarcat la greu situació d’aquest col·lectiu a les portes de la marginació. “Una persona sense treball és una persona disminuïda. L’atur minva l’autoestima, disminueix la realitat personal. Una situació que t’avoca a sentiments d’inutilitat, impotència i que, de vegades, et porta a preguntar-te pel sentit de la teva vida, a la qual no veus futur. Aquestes situacions desfan les persones, per això, per nosaltres, més enllà de solucionar la manca d’un sostre o d’aliments, està l’ocupació“, ha dit el bisbe Joan.

Ara bé, aquesta ocupació no s’ha d’entendre com una manera d’ocupar el temps, sinó “per refermar que jo sóc algú, que sóc una persona digna i que ho demostro amb les meves aportacions laborals”, ha precisat el bisbe de Lleida.