Mn. Gerard Soler, delegat de Litúrgia i Espiritualitat del Bisbat de Lleida, ens deixa, aquesta setmana, en la secció Litúrgia Viva, un comentari sobre la Lectura dels Sants Pares.

Podeu seguir el text tot seguit o descarregar-lo del document adjunt.

DIUMENGE XXIII de durant l’any (B)

(Diumenge de la curació del sord i mut)

b) Lectura dels Sants Pares. (Ofici de lectura)     

"D'acord amb la tradició de l'Església de Roma, a l'Ofici de lectura, després de la lectura bíblica, es fa una lectura dels Pares o dels Escriptors eclesiàstics amb el seu responsori" (OGLH 159).

          "En aquesta lectura es proposen textos escollits dels escrits dels sants Pares, dels doctors i d'altres Escriptors eclesiàstics, tant de l'Església d'Orient com d'Occident, de tal manera, però, que el primer lloc és concedit als sants Pares, que, a l'Església, frueixen d'una autoritat tota excepcional" (OGLH 160). 

          "La finalitat d'aquesta lectura és sobretot la meditació de la Paraula de Déu, tal com és entesa tradicionalment per l'Església, que sempre ha cregut necessari declarar la línia de la*autènticament als fidels la Paraula de Déu, a fi que  interpretació profètica i apostòlica fos dirigida segons la norma del sentit eclesiàstic i catòlic (Sant Vicenç de Lerins, Commonitorium, 2, en PL 50,640 " (OGLH 163). 

          "Amb la lectura assídua dels documents que ens ofereix la tradició universal de l'Església, els lectors són conduïts a una meditació més enriquida de la Sagrada Escriptura i a estimar-la amb un amor més viu i agradós. Els escrits dels sants Pares són un testimoni excepcional de la contemplació de la Paraula de Déu, continuada a través dels segles, amb la qual l'Esposa del Verb fet home,l'Església, que té amb ella el pensament i l'esperit del seu Déu i Espòs (Sant Bernat, Sermo 3 in vigilia Nativitatis, 1, en PL 183, 94), s'esforça a assolir un coneixement cada dia més aprofundit de les Sagrades Escriptures" (OGLH 164). 

          "La lectura dels Pares introdueix també els cristians en el sentit dels temps i de les festes litúrgiques. Els obre, encara, les inabastables riqueses espirituals que constitueixen l'incomparable patrimoni de l'Església i són, ensems, el fonament de la vida espiritual i l'aliment riquíssim de la pietat. Els predicadors de la Paraula de Déu tenen així cada dia a mà exemples notables de predicació sagrada" (OGLH 165). 

c) La lectura hagiogràfica

          "Amb el nom de lectura hagiogràfica s'anomena un text d'algun Pare o Escriptor eclesiàstic que parla concretament del sant que celebrem o que se li pot aplicar sense forçar-lo, o bé un fragment dels escrits del mateix sant, o bé la narració de la seva vida" (OGLH 166). 

          "En la preparació dels propis dels sants d'una Església particular, s'ha de tenir cura de la veritat històrica (cf. SC 92) i del profit espiritual dels qui llegiran o escoltaran la lectura hagiogràfica; s'ha de defugir tot allò que només pretén despertar admiració; cal, al contrari, posar a plena llum l'índole espiritual dels sants, de manera acomodada a la nostra mentalitat, i llur importància en la vida i pietat de l'Església" (OGLH 167).

          "La breu nota biogràfica, que dóna les dades merament històriques i un curriculum vitae resumit del sant, es posa abans de la mateixa lectura com una simple orientació, i no ha de ser llegida públicament en la celebració" (OGLH 168).

       A l'antic Breviari s'hi trobaven lectures una mica llegendàries; per això el Concili (SC 92) va manar que fossin revisades i que es posessin en relació amb el Misteri de Crist (SC 8, 104, 111).

Mn. Gerard Soler

Litúrgia viva. Litúrgia de les Hores, 6-9-15

AdjuntMida
PDF icon Text en català.pdf77.66 KB
PDF icon Texto en castellano.pdf49.35 KB