Us deixem amb aquest text de la germana Ester Díaz, carmelita, que reflexiona sobre l'Epifania. 

El misteri de Nadal arriba al seu cim amb la solemnitat de l'Epifania. Esplèndid colofó de celebracions. Centelleig fulgurant. Festa encunyada per la llum. Com a signe identitari de la celebració, l'evangeli d'avui ens presenta l'estrella. A la vista de tots es trobava, a l'origen del relat. Però pocs la van veure. Potser hi havia interferències o patien miopia o ....¿Qui sap? 

La veritat és que només uns quants: els savis, la van contemplar i es van deixar il·luminar per ella. ¿Resultat? Van emprendre un camí.

Camí amb moltes bifurcacions. Amb pocs indicadors, també. Per tant, sense massa seguretats. Així són i sobretot així eren els camins. El seu va ser llarg. Molt llarg. Procedien d'Orient. I ¿qui eren els savis? Representants de la ciència humana. Possiblement, astrònoms. Una mena de físics i filòsofs. Investigadors de la naturalesa i cercadors de la veritat.

Arriben a Jerusalem, final de trajecte. I a Jerusalem es dirigeixen al lloc més adequat, segons la informació de què disposaven: el palau reial. Els savis pregunten. No s'avergonyeixen de preguntar. Per la seva condició de cercadors, la pregunta és un dels seus imprescindibles estris. Necessiten informació per actuar amb encert: On és el nadó, rei dels jueus? No amaguen el seu profund desig: adorar-lo. La pregunta suscita sobresalt, desconcert.

Tant en la població com en el mandatari. Aviat emet una ordre. Reuneix a la flor i nata del saber hebreu per esbrinar on, com i quan ha passat l'inquietant esdeveniment. La resposta és concreta. A Betlem, lloc anunciat pel profeta: Hi naixerà el guia que presidirà el meu poble, Israel. Herodes crida els savis, esbrina, i els dóna ordres. Ells, a la llum de l'estrella i envaïts per l'alegria troben al Nen-Déu. Amb la seva mare, clar!

L'adoren. El reconeixen Déu: objectiu del viatge. I li ofereixen regals: una innegable professió de fe. Després d'una atenta escolta, tornen al seu país per un altre camí. Aparquen, amb això, les consignes del reietó.

On i com es configuren els savis? En el dia a dia de l'existència. En assumir situacions ordinàries o sorprenents. Amb actituds semblants a les de la terna adoradora: atenció, recerca, contemplació, tarannà de pelegrins. Amb l'episodi dels savis, l'evangelista ens ofereix un missatge destacat: Des del seu naixement, Jesús adquireix significat universal.

L'humanisme de Déu resulta essencial per a tothom. No distingeix races, ni cultures. No és exclusiu d'un grup, poble, ni de confessió religiosa, alguna. Crist és patrimoni de la humanitat. Des d'antic, la religió jueva, el va percebre. Els profetes, sentinelles a la nit i conseqüents amb el seu monoteisme, el van pregonar. Per tant, si el Déu d'Israel és el veritable, aquest Déu, ho és de tots els humans. La revelació feta a aquest poble inclou a tot l'univers. Per la qual cosa, Israel, posseeix vocació sacerdotal: mediadora.

I Déu es fa home per manifestar-se, per fer-se accessible a tothom. Sens dubte!. Tal esdeveniment il·lumina notables conseqüències per a la nostra fe. Aquesta no pot reduir-se a opció privada. Amagar-se en el nostre actuar, en la nostra presència pública. -És al que, des de certs corrents de pensament, se'ns convida, avui-. No obstant això, Jesús no va venir a fundar un club privat.

Va venir a comunicar-nos que Déu és el nostre Pare. Nosaltres fills seus i tots som germans. Notícia de gran interès per a la humanitat sencera. Així doncs, els cristians estem cridats a donar testimoni de Jesús. Convidar i acompanyar a tots a acostar-se a Ell. Cridats a oferir, a la societat, la llum de la fe. Rebuda i contemplada en la nit.

Confessar sense complexos. Sí, és el millor regal que podem oferir a aquesta humanitat, en la qual Jesús ha nascut per a tothom. Ser, cada un de nosaltres, estel que indica el camí de Betlem als que busquen a Crist, fins i tot sense saber-ho. Invitació urgent.

Ester Díaz S., carmelita missionera.