Nasqué a Lleida el 14 de setembre de 1908 i fou batejat el dia 21. Va ésser alumne dels Germans de les Escoles Cristianes - La Salle, a Barcelona. Ingressà al Noviciat Menor de Cambrils al juliol de 1924. Va prendre l’hàbit el 2 de febrer de 1925. Acabat l’Escolàstic exercí el ministeri a Berga. El 1925 passà a Tarragona, i successivament a Tortosa i Berga. L’any 1934 fou destinat a Monistrol de Montserrat. Estava en aquesta comunitat quan es va desfermar la persecució religiosa. 

El 20 de juliol de 1936 una horda de milicians cremà l’església que estava al costat del col·legi dels Germans. Tots ells fugiren i el Germà Fèlix es posà en camí fins al Monestir de Montserrat, on hi havia una peregrinació. Allí va trobar els seus pares. Amb ells tornà a casa en un autobús requisat per l’Ajuntament de Barcelona. A casa seva vivia amb suma sobrietat, pregant i estudiant. Gairebé no sortia. Un dia, però, es trobà amb el senyor Adolf Calonge, de Monistrol, molt relacionat amb els Germans, i varen quedar per retrobar-se l’onze de març. Aquest senyor era conegut per les seves conviccions religioses i els milicians l’espiaven. Quan el dia onze de març es va trobar amb el Gmà. Fèlix Josep, tots dos varen ser detinguts. 

Per documentació posterior, es té coneixement que el 18 de març de 1937, comparegué davant el tribunal. En retornar a la seva cel·la, després d’una declaració, estava tan desfigurat que els seus companys no el reconegueren. Segons ell mateix va explicar, per obligar-lo a “renegar de la seva religió” cosa que no varen aconseguir, el torturaren cruelment. El 19 de març de 1937, el varen llençar, encara viu, als porcs o el varen cremar, prop d’on estava el col·legi San Anton, que havia estat dels Escolapis. Tenia vint-i-vuit anys.