Nat a Narbona (França) el 4 de desembre de 1901, estudià al Seminari de Lleida i fou ordenat sacerdot el 30 de maig de 1926. Pietós i amb gran zel apostòlic, fou primer ecònom d’Orones i després de Blancafort, per passar el 1933 de vicari a Almatret per ajudar el seu oncle Mn. Anton Albertí, que era rector de la localitat.

El juliol de 1936 residia, doncs, a Almatret on vivia en companyia de la seva mare i una germana. En esclatar la guerra, reclòs en el seu domicili, no fou molestat, però el dia 28 arribà a Almatret un grup de milicians armats procedents de Faió i altres pobles veïns, irromperen en el seu pis i havent-se identificat com a sacerdot, el detingueren i se l’emportaren.

El portaren primer a un corral als afores de la població on el feren objecte de seriosos patiments, lesions i dolor físic, i l’obligaren després, junt amb Mn. Albertí i Mn. Enric Claverol, a fer una dolorosa caminada d’uns tres Kms. pel camí que portava a Ribarroja. Fou en un bosquet a l’inici d’aquest terme municipal que acabaren amb les seves vides matant-los d’uns trets. Tot seguit cremaren els seus cossos. Tenia 34 anys.

Acabada la guerra, les seves despulles foren recuperades i traslladades al cementiri d’Almatret.