Nasqué al Cogul (Lleida), el 2 de març de 1914, i fou batejat el dia 4. Els seus pares es traslladaren a la ciutat de Lleida, on feren de monger de les Carmelites Descalces, i Josep als onze anys entrà en el Seminari Menor dels Carmelites Descalços a Palafrugell. L’any 1929 passà al noviciat de Tarragona, on va professar el 27 de juliol de 1930. El 1931 va ser enviat al Mont Carmel (Israel) per estudiar Filosofia i complir, al mateix temps, amb el requisit militar, com a col·laborador en les missions estrangeres. Retornà a Barcelona per prosseguir els estudis de Teologia. 

Durant els successos del 20 de juliol de 1936, al germà Marcel, li varen assestar un cop de fusell, abatent-lo sobre el germà Joan Josep de Jesús Crucificat, que jeia greument ferit, tacant-se amb la seva sang. Creient-lo ferit, el dugueren a una clínica, de la qual es va poder escapolir i refugiar-se a casa d’uns coneguts del santuari de Santa Teresina del Nen Jesús, de Lleida, que vivien a Barcelona. 

Poc temps després es trobà amb el Pare Antoni Maria de Jesús i es refugiaren a la fonda que regentava el germà d’aquest, fins que el tres de setembre, varen ser detinguts i conduïts a un xalet del Passeig de Sant Joan. Cap al dia set se’ls endugueren tots dos, i mai més s’ha pogut saber res més d’ells. Tenia vint-i-dos anys.