Nat a Lleida el 20 de gener de 1886. Estudià als seminaris de Lleida i Tarragona, on es llicencià en Lleis i Sagrada Teologia, alhora que cursava com alumne lliure la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona. Ordenat sacerdot el 23 de setembre de 1911, exercí la tasca pastoral com a vicari de la parròquia de Sant Llorenç de Lleida. Més endavant fou nomenat també fiscal del tribunal eclesiàstic. Aficionat als estudis històrics, féu recerca en els arxius.

És autor del llibre “El Sant Crist Trobat de Sant Llorenç” i deixà manuscrit un volum sobre els carrers i places de Lleida. Deixà el record d’un home just, seriós, rigorós en el treball, lliurat al zel apostòlic i bé dels demés.

Fou la seva una de les primeres detencions del període. Fou detingut en el seu domicili el mateix matí del 20 de juliol de 1936 i conduït a la Comissaria d’Ordre Públic. Encara portava sotana. Després fou ingressat a la presó. Fou mort al cementiri de Lleida la nit del 19 al 20 d’agost. Tenia 50 anys. La tràgica nit en què hi perderen la vida fins a 72 sacerdots i religiosos que es trobaven a la presó.

El seu cadàver, reclamat pels familiars, fou enterrat en nínxol propi. Encara podien veure’s a la butxaca de la camisa els rosaris que sempre portava damunt. Anys després, els propis familiars traslladaren les seves despulles a la fossa comuna on reposen la resta de víctimes de la persecució religiosa.