Nat a els Alamús el 30 de maig de 1902, féu opció del camí de l’altar i ingressà al Seminari de Lleida on cursà tots els estudis eclesiàstics fins ésser ordenat sacerdot el 6 de juny de 1925.

Nomenat professor del Seminari i prefecte de disciplina del mateix, formà part de l’equip rector que tanta incidència tingué en la formació del clergat jove.

Residia en el Seminari, però el juliol de 1936 es trobava en el balneari de las Vilas del Turbón passant uns dies de descans. En esclatar la persecució religiosa, sentint-se insegur, el deixà per refugiar-se en un amagatall del bosc d’Egea. Ho féu amb altres tres sacerdots més que es trobaven també en el balneari. Però aviat foren descoberts i denunciats. Llavors el 27 de juliol, un grup de milicians de Graus anà a buscar-los, els detingueren, els feren objecte de maltractaments i se’ls emportaren. Els quatre foren morts a les envistes de Campo. Abans els hi feren cavar les pròpies fosses.