Nat a Cervera el 17 de desembre de 1890, féu els estudis eclesiàstics en el Seminari de Solsona, on fou ordenat sacerdot el 18 de setembre de 1915. Tot seguit s’incardinà a la diòcesi de Lleida. Rector primer de Balldellou, el 1927 fou nomenat professor i Director Espiritual del Seminari, i alhora director i ànima de la revista “Esperanza”, el seu òrgan d’expressió. També fou capellà del col·legi de l’Ensenyança i treballà en la catalogació i ordenació del Museu Diocesà. D’ell es digué que era un home de Déu. Traspuava espiritualitat i tingué gran incidència en la formació dels seminaristes.

El 21 de juliol de 1936, de bon matí, oficià encara missa en la capella de les monges i, havent anat després al Seminari, fou detingut. En acomiadar-se dels seus companys els digué “fills meus, prepareu-vos per morir”. Ell s’hi preparà. Portat tot seguit a la Comissaria d’Ordre Públic, fou empresonat. Estigué a la presó de Lleida fins la tràgica nit del 19 al 20 d’agost. Tingué una exemplar conducta de fermesa en la fe i caritat amb els companys. Cal recordar que aquesta nit foren trets de la presó fins a 72 sacerdots i religiosos. Ell fou un d’ells. Portats tots ells al cementiri de Lleida, els hi donaren mort.