Fill de família molt cristiana, nasqué a Alfés l’any 1869 i arribava al presbiterat el 1893. Home de profunda vida interior, havia servit les parròquies de Colldelrat i Ivars de Noguera, es sentí cridat a la vida contemplativa i, ja gran, provà d’entrar a la Cartoixa de Montalegre, on no hi pogué restar més que uns pocs anys per manca de salut a causa del rigor de l’orde. D’allí retornà al bisbat, essent destinat a Vilanova del Segrià.

El 3 d’agost de 1936 estava greument malalt al llit. Un grup de milicians armats es presentaren amb la clara intenció d’eliminar-lo. Estava hemiplègic i obligaren a una família del poble que el vestissin. L’embolicaren amb un llençol i se l’endugueren escales avall mentre ell mateix els deia com l’havien de conduir. En un camió fou portat al paratge de Tabac on foren assassinats altres sacerdots i seglars, i durant tot el trajecte mentre ell resava el rosari i els repetia paraules de perdó, l’anaven insultant i colpejant. Arribats al lloc del suplici, el deixaren estès a terra perquè no es podia sostenir i, en aquella posició l’apedregaren i, per si encara vivia, el feren rodar pel desnivell de la baixada de Tabac, acabant, així, el seu testimoniatge de martiri.