Nat a Àger el 23 de maig de 1887, estudià en el Seminari de Lleida i fou ordenat sacerdot el 28 de maig de 1904. Ocupà diverses destinacions. Fou vicari de Velilla de Cinca, i després d’Almacelles; ecònom d’Alfarràs; rector de Montsonís i, a la fi, rector d’Almatret.

Volgut i estimat, els primers dies de la persecució religiosa fou respectat pels veïns d’Almatret, però el 28 de juliol de 1936 hi arribaren els del Comitè del proper poble de Faió. Aquests penetraren en el seu domicili, el detingueren i se l’emportaren a peu pel camí de Ribarroja. Caminaren uns 3 kms., essent objecte de maltractaments de paraula i obra que li causaren diferents lesions. En arribar a un bosquet, ja en terme de Ribarroja, el mataren i cremaren després el seu cadàver. Enterrat allí mateix, després de la guerra, les seves despulles foren traslladades al cementiri d’Almatret. De la mateixa manera i al mateix lloc moriren el seu nebot Mn. Andreu Montardit i Mn. Enric Claverol.