MARIA    (Lc 1, 26-38 )          

Anunci del naixement de Jesús  

El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret,  a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria.  L'àngel entrà a trobar-la i li digué:

            -Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.

Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així.  

 L'àngel li digué:

            -No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.  Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare.  Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.  

Maria preguntà a l'àngel:

            -Com podrà ser això, si jo sóc verge?

L'àngel li respongué:

            -L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible.  

Maria va dir:

            -Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.

            I l'àngel es va retirar.

ABRAHAM   (Gn 12, 1-5)

Déu crida Abram

El Senyor va dir a Abram:

            -Vés-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.

Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram va sortir d'Haran tenia setanta-cinc anys. Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d'allà per anar al país de Canaan.

MOISÈS (Ex 3, 1-10)

Déu crida Moisès

Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu.Allí se li va aparèixer l'àngel del Senyor en una flama enmig d'una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: «M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»

Quan el Senyor va veure que Moisès s'atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:

            -Moisès, Moisès!

            Ell respongué:

            -Sóc aquí.

Déu li digué:

            -No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.

I va afegir:

            -Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.

            Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu.El Senyor li digué:

            -He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. Ara, doncs, jo t'envio al faraó; vés-hi i fes sortir d'Egipte els israelites, el meu poble.

PROFETES

ISAÏES    (Is 6, 1-13)

La vocació d'Isaïes

L'any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari. Uns serafins l'assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar. Cridaven l'un a l'altre:

            -Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria.

El ressò d'aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s'omplia de fum. Jo vaig dir:

            -Ai de mi! Estic perdut!

            Jo, que sóc un home de llavis impurs

            i visc enmig d'un poble de llavis impurs,

            he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l'univers!

Aleshores volà cap a mi un dels serafins duent a la mà una brasa que havia pres amb uns molls de damunt l'altar. Em va tocar la boca i digué:

            -Ara que això ha tocat els teus llavis,

            ha desaparegut la teva culpa, ha estat esborrat el teu pecat.

Després vaig sentir la veu del Senyor que deia:

            -Qui hi enviaré?

            Qui ens hi anirà?

            Li vaig respondre:

            -Aquí em tens. Envia-m'hi.

Ell digué:

            -Vés a dir a aquest poble:

            "Escoltareu, però no entendreu;

            mirareu, però no comprendreu."

Fes insensible el cor d'aquest poble,

            fes sordes les seves orelles i cecs els seus ulls.

            Que els seus ulls no hi vegin,

            que les seves orelles no hi sentin,

            que el seu cor no comprengui.

            Que no es converteixin ni siguin guarits.

Jo vaig demanar:

            -Fins quan, Senyor?

            Ell em respongué:

            -Fins que tot sigui devastat,

            les viles despoblades,

            les cases sense ningú,

            les terres, un ermàs.

El Senyor allunyarà tothom

            i el país quedarà abandonat.

I si sobreviu un home entre deu,

            també serà consumit.

            Serà com l'alzina o el roure tallats,

            que tenen la soca i prou.

            Però d'aquesta soca en naixerà un rebrot sant.

JEREMIES    (Jr 1, 1-10)

Vocació i primeres visions

El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:

-Abans de formar-te en les entranyes de la mare,

            jo et coneixia;

            abans que sortissis del seu ventre

            et vaig consagrar profeta

            destinat a les nacions.

Jo vaig replicar:

            -Ah, Senyor, Déu meu!

            Sóc massa jove.

            Com sabré parlar?

El Senyor em respongué:

            -No diguis que ets massa jove.

            Vés on jo t'enviaré,

            digues el que jo t'ordenaré.

No tinguis por de ningú.

            Jo seré al teu costat

            per alliberar-te.

            T'ho dic jo, el Senyor.

Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué:

            -Poso les meves paraules a la teva boca:

des d'avui et dono poder

            sobre nacions i reialmes,

            per a arrencar i enderrocar,

            per a destruir i enrunar,

            per a construir i plantar.

SAMUEL   (1 Sa 3, 1-21)

El Senyor crida Samuel

El noi Samuel vivia dedicat al servei del Senyor a les ordres d'Elí. En aquell temps, el Senyor comunicava rarament la seva paraula: no solia mostrar-se en visió.  Elí anava perdent la vista; gairebé no hi veia.

            Una nit, Elí se n'havia anat a dormir a la seva cambra. Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. Abans que s'apagués la llàntia del santuari de Déu, el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:

            -Sóc aquí.

Va anar corrents cap on era Elí i li digué:

            -Sóc aquí. He sentit que em cridaves.

            Elí va respondre:

            -No t'he pas cridat. Torna-te'n a dormir.

            Ell se'n tornà a dormir.  Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué:

            -Sóc aquí. He sentit que em cridaves.

            Elí va respondre:

            -No t'he pas cridat, fill meu. Torna-te'n a dormir.

Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué:

            -Sóc aquí. He sentit que em cridaves.

            Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel:

            -Vés, torna-te'n a dormir i, si algú et cridava, digues: "Parla, Senyor, que el teu servent escolta."

            Samuel se'n tornà al seu lloc a dormir.  El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:

            -Samuel, Samuel!

            Ell va respondre:

            -Parla, que el teu servent escolta.

Llavors el Senyor digué a Samuel:

            -Estic a punt de fer una cosa tan enorme a Israel que tothom qui ho senti quedarà esbalaït. Aquell dia executaré contra Elí i contra la seva família tot el que he sentenciat. Ho començaré i ho acabaré. Li anuncio que, per culpa d'ell, condemno per sempre la seva família; ell sabia que els seus fills no em tenien cap respecte i els ha deixat fer.  Per això he jurat a la casa d'Elí que ni sacrificis ni ofrenes no podran expiar mai la seva culpa.

Samuel se'n tornà a dormir. A punta de dia es va llevar i obrí les portes del santuari del Senyor. Tenia por d'explicar la visió,  però Elí el va cridar:

            -Samuel, fill meu.

            Ell li respon:

            -Sóc aquí.

Elí li diu:

            -Quin missatge t'ha donat el Senyor? No m'ho amaguis, t'ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m'amagues res del que t'ha comunicat!

Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué:

            -Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé.

Samuel es va fer gran. El Senyor era amb ell i feia que es complís tot el que li anunciava. Tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, reconeixia que Samuel era un autèntic profeta del Senyor.  El Senyor continuava manifestant-se a Siló. Allà es revelava a Samuel per mitjà de la seva paraula.

PAU   (Fets 9, 1-19)

Conversió de Saule

Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot  i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.

Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. Va caure a terra i sentí una veu que li deia:

            -Saule, Saule, per què em persegueixes?

Ell preguntà:

            -Qui ets, Senyor?

            Li respongué:

            -Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.

Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.

Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:

            -Ananies!

            Ell respongué:

            -Aquí em tens, Senyor.

El Senyor li digué:

            -Vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant,  i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.

Ananies replicà:

            -Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem, i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.

El Senyor li digué:

            -Vés-hi, que aquest home és l'instrument que jo he escollit perquè doni testimoni del meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.

Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:

            -Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.

A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar. Després prengué aliment i recobrà les forces.