|
Diumenge V de durant l'any (C) Lectura primera: Is 6, 1-2a.3-8 Aquí em teniu; envieu-me Lectura del llibre de Isaïes:
L’any que morí el rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en
un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien
el temple. L’assistien, drets, uns serafins que cridaven
l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers,
tota la terra és plena de la seva glòria». Aquell crit feia
estremir els muntants de les portes i l’edifici s’omplia de
fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que sóc un
home de llavis impurs, i visc enmig d’un poble de llavis
impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de
l’univers». Llavors un dels serafins volà cap a mi, duent
amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà
els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat
els llavis: ja ha desaparegut la
Salm responsorial: 137 Lectura segona: 1Co 15, 1-11 Això és el que tots prediquem, i això és el que vosaltres heu cregut Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint: Germans, [us recordo la Bona Nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la Bona Nova.] Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi. [Perquè jo sóc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l'Església de Déu. Però per gràcia de Déu sóc el qui sóc, i la gràcia que ell m'ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però ¿què hi fa?] Tant si sóc jo, com si són ells, això és el que tots prediquem, i això és el que vosaltres heu cregut. Evangeli: Lc 5, 1-11 Ho deixaren tot i el seguiren Lectura de l'evangeli segons sant Lluc: En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant. Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu, calaré les xarxes». Així que ho feren, agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven. Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc un pecador». Ni ell, ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell. |