|
Electors del Papa Jaume Montaña Carrera Podem
dir que el funeral pel Papa Joan Pau II va ser una èxit de confabulació
mediàtica que projectà la mort més enllà de la fi d’una vida, però
no ens hem de deixar emportar per l’aparença del que podríem dir una
resurrecció virtual. La sobrietat, alhora que la solemnitat de l’acte
celebrat amb tota serietat religiosa, va ser un testimoni de fe en Déu i
de solidaritat entre els homes per damunt de tot color, llengua i religió.
De reconeixença pública de l’acció de l’Església servidora de la
humanitat. El món va viure uns moments de pau universal, com si en un
oasi de justícia, de llibertat, de veritat i d’amor es trobés. Els
milers d’assistents vinguts d’arreu el món, sense cap altra motivació
que l’agraïment, l’amistat i el sentit de comunió en la fe -els
creients- i en la creença en els valors humans tots, manifestaven que la
pau, tant estimada, defensada, i predicada pel Papa Joan Pau II és
possible. Que el fet religiós és constitutiu essencial en l’home. I
una prova de les arrels cristianes de la nostra cultura sense les quals no
fora la humanitat el que és. Amb
la mort i enterrament de Joan Pau II s’ha tancat un període de la història
de l’Església i del món. El Papa del “no tingueu por” ens deixa un
testimoni d’esperança. A les mans dels estudiosos roman fer-ne la
valoració. La gent del carrer, de Roma i altres ciutats ja ho té clar,
volen que el Papa difunt sigui declarat Sant, d’immediat. La
massiva presència de gent a la plaça de Sant Pere del Vaticà és un
repte afegit als Cardenals que han d’escollir en el Conclave el
successor del Papa Joan Pau II. Repte que compromet a tota l’Església
que amb la pregària i el testimoni de vida, participa sense ser-hi, de
les deliberacions del Conclave. Aquests dies, a l’espera del nou Papa,
han de ser dies de silenci i pregària intensa a l’Esperit Sant perquè
il·lumini i guiï la ment i el cor dels Cardenals electors. Com
al Cenacle, els Apòstols amb Maria i altres deixebles pregaven
preparant-se a la vinguda de l’Esperit Sant, així l’Església atenta
als signes del temps, escoltant la veu de la humanitat, fidel a la moció
de l’Esperit Sant, sàpiga acceptar i acollir amb tota caritat al que
sigui elegit Papa. L’Església,
comunitat de fe amb missió evangelitzadora, no es mou per interessos polítics
ni econòmics, ni es deixa
seduir pels encants del mitjans de comunicació social, als que reconeix i
agraeix la seva funció comunicativa i servidora del bé comú i de
l’Evangeli també. L’aïllament
dels Cardenals tancats en Conclave no és un distanciar-se de la realitat
del món, ans al contrari, és un immergir-se en el silenci interior per,
en consciència, millor veure l’Església i el món amb ulls i mirada
neta, de servei als més necessitats a la recerca del Papa que regirà
l’Església d’aquest segle XXI. Amb la pregària tots som electors del Papa. |