Blindats pel silenci

Jaume Montaña Carrera

Davant qualsevol cimera política o econòmic-social a les que estem habituats, els protagonistes són protegits i guardats per fortes mesures de seguretat: policia i exercit  armats fins el coll es fan amos per terra, mar i aire de la seguretat dels reunits. I esbatussades al carrer no falten.

Els Cardenals, en Conclave, cimera com no n’hi altra en el món, es guarden i protegeixen de tota agressió,  procuren la seguretat, amb l’exercici del silenci. Perquè el que guarden no es la seva seguretat física sinó quelcom de més valuós: la llibertat interior, per decidir el nou Papa sense pressions de cap mena, a no ser l’acció de l’Esperit Sant que habita en ells. Diríem que el Conclave està blindat pel silenci. El Conclave no es una cimera d’interessos que mira com fer-se amo del món sinó un encontre d’homes de fe, deixebles de Jesús, servidors de l’Església, que no es reparteixen àrees de poder sinó, en la pregària i el diàleg, responsabilitat de servei. I als carrers i places la gent resa.

El Conclave no necessita cap demostració de força per donar-se a conèixer important i fort. És en la debilitat que manifesta la seva grandesa i en te prou amb la fragilitat del silenci per la seguretat personal i col·lectiva. El secret de les deliberacions del Conclave no està manat per amagar la responsabilitat dels Cardenals o guardar l’honorabilitat dels electors sinó com garantia de llibertat de consciència i com col·lectiu que estima la veritat que troba en l’Evangeli la vida, i, en l’Església la raó de la presencia continuada i seguida de Jesucrist mort i ressuscitat. Bona Nova de salvació per la humanitat.

De la immensitat del silenci sortí  el sí creador de Déu Pare amb el Fill i l’Esperitr Sant; de l’íntim de la pregària silenciosa sortí el sí de Maria a l’anunci de l’Àngel, coberta per l’ombra de l’Esperit Sant; quaranta dies de silenci al desert, on Jesús va ser portat per l’Esperit, donaren el sí de Jesús a la missió messiànica; del silenci de la Creu sortí  per l’Esperit el sí de Jesucrist fent-se oblació al Pare. Del silenci de la tomba sorgir el sí de la vida per sempre en la Resurrecció, la Trinitat es manifestava triomfant. Ara de les entranyes  de l’Església trencant el silenci ens serà donat el Papa que ha de parlar amb la veu de l’Esperit ensenyant, regint i santificant tota acció humana.

Blindats pel silenci, els Cardenals,  guarden fidelitat a la caritat, ferms en la fe i rics en l’esperança per seguir les petges del nou Papa, servent dels servents de Déu. L’home es mereix el millor de l’Església que no pot estar-se de servir l’home. Tant de bo sabéssim tots blindar-nos de silenci per poder parlar donant testimoni de l’Evangeli.

Blindats pel silenci els Cardenals no s’han de sentir sols en la clausura del Conclave, fins ells ha d’arribar el caliu de la pregària de tota l’Església. Déu vetllant per la seva Església te cura de tota la humanitat que en pregària silenciosa i solemnes celebracions està pendent del si d’una fràgil “fumata” blanca que el vent espargirà arreu el món.