|
El Bisbe de Lleida visita Iasi (Romania)
Un viatge de cinc dies, de dilluns a dissabte. Viatge entranyable. L’objectiu primer, que es va complir amb escreix, era el de refermar els llaços d’amistat entre Lleida i Iasi. Feia poc temps que Mons. Petru Gherguel, Bisbe de Iasi, havia estat a Lleida presidint el certamen de l’Acadèmia Mariana, que aquest any tenia per “reina” a qui cantar la Verge de la Unitat, que els romanesos de Lleida veneren a la parròquia del Carme, en la capella pintada per Carme Benet, de les Borges Blanques. Ara Mons. Ciuraneta li tornava la visita. Precisament el dia 1 de novembre, Tots Sants, havia estat inaugurada la preciosa catedral de Iasi, inauguració a la que hi era convidat el nostre Bisbe. Es va preferir ajornar la visita per tal que el grup de mossens de Lleida poguessin acompanyar-lo. No hagués estat fàcil de fer-ho en ser Tots Sants i l’endemà el dia de Difunts, ambdós dies d’especials de celebracions a les parròquies. És difícil expressar amb poques línies les impressions d’aquests dies. Després d’una parada a Bucarest, a la regió de Valaquia, on vam passar la primera nit, i on visitàrem l’endemà la Casa del Poble i celebràrem la Missa a la Catedral Catòlica, començàvem el llarg viatge en autobús fins a la regió de Moldàvia, on està ubicada la ciutat de Iasi, la segona en nombre d’habitants després de Bucarest. Essent de nit no poguérem apreciar els danys que les inundacions d’aquests mesos passats havien produït a Romania. Ho vam notar a la tornada. El dimarts, per la nit, arribàrem a Iasi. Un Col·legi-Seminari, de Don Orione, a les afores, fou el nostre petit “hotel” per quatre nits. Els Pares Leonard i Mihai ens organitzaren magníficament els dies centrals de la visita, de dimecres a divendres. Els descriurem temàticament: Visita a les esglésies catòliques. Els mossens romanesos de Bacau ens estaven esperant. Bacau és la ciutat potser de més percentatge de catòlics (uns 25.000, en una ciutat de 200.000 habitants). Les tres esglésies visitades són grans. Cada rector, amb una senzillesa característica, ens parlava de les celebracions litúrgiques de cada diumenge. Nosaltres ens en fèiem creus quan ens deien que la missa per als joves, a les 9 del matí del diumenge, s’omplia de gom a gom (uns 700 joves); que el mateix passava a la missa de 10:30 i a la de 12 per als nens. I encara a la tarda s’omplia per als que no havien tingut ocasió pel matí. Escoltàvem amb admiració i, deixeu-nos-ho dir, amb enveja. Les esglésies gairebé noves, construïdes després de la caiguda del comunisme. Cada parròquia amb el seu rector i diversos vicaris. Visita a les esglésies ortodoxes. En diverses ciutats vam tenir ocasió d’entrar i pregar en esglésies ortodoxes. Ens impressionaren els cants i la devoció del poble, els magnífics iconostasis decorats amb pintures, semblants a les nostres romàniques, que són per a tots els fidels i els visitants una catequesi plàstica del misteri cristià. Són moltes les esglésies ortodoxes a qualsevol ciutat. Es distingeixen especialment per les seves esveltes cúpules. La trobada amb el Bisbe de Iasi. Ens esperava al complex que forma el Palau Episcopal (on s’ubiquen les oficines de la Cúria, com a Lleida), la catedral vella –molt petita- i la gran catedral nova, construïda –no podia ser d’altra manera- amb l’ajut d’alguns Bisbats d’Alemanya i d’Àustria. Després d’ensenyar-nos tot, ens va fer passat a una sala, on van fer l’intercanvi de dons. Nosaltres portàvem un quadre gran, fotografia de la Verge de la Unitat, de què abans hem parlat. El Bisbe de Iasi ens va obsequiar també amb un quadre pintat sobre vidre que representa Maria i els apòstols el dia de la Pentecosta. A continuació ens va convidar a sopar, amb tots els mossens de la Cúria. El Pare Leonard anava fent de “traductor” quan es parlava en romanès, i descansava de tant en tant quan es parlava en italià, idioma més proper a tots nosaltres. Visita als monestirs de Bucovina. És una regió on abunden els monestirs ortodoxes amb les cèlebres pintures a les parets exteriors. Són especialment interessants les del monestir “Voronet”. és gairebé inexplicable com a través de 500 anys s’han pogut conservar a la intempèrie aquestes pintures, especialment les de l’exterior de l’absis, que reben el nom de “Capella Sixtina de l’Orient”. Impossible avui d’imitar el blau i de saber la seva composició. Visitàrem també el monestir de Gura Humorolui, semblant a l’anterior, encara que amb pintures més deteriorades. Visita a Barticesti. El rector de la parròquia ens havia convidat a sopar. És un oncle de Leonard. Allí, fa dos anys, un grup de 40 persones de Lleida, també amb el Sr. Bisbe, havíem celebrat l’eucaristia, juntament amb el poble, en català-romanès. Una missa vibrant per la participació, l’emoció, els cants. Ara hi tornàvem només de pas. Els pares de Leonard, i la padrina, hi eren presents. Visita al Seminari de Iasi. Sens dubte, la visita més emocionant. Era la tarda del divendres, dia 11. Al migdia havíem estat a una finca que el Seminari té a les afores de Iasi. Allí havíem dinat tots amb els dos bisbes, residencial i auxiliar. Realment ens hem sentit molt atesos, molt a casa nostra. Una experiència extraordinària d’Església universal. Però... tornem al Seminari. A dos quarts de set del vespre ens esperaven a la capella tots els seminaristes teòlegs. Us imagineu 140 nois, ben plantats, amb unes veus que omplien l’església i ens arribaven al cor? Hem dit ¡140! Doncs bé, eren alguns més. En aquesta ocasió no calgué traducció simultània, perquè van celebrar la Missa en llatí, tal com ho fan sempre un cop a la setmana, cada dimecres. Només hi va haver traducció quan el nostre Sr. Bisbe, Mons. Ciuraneta, va fer l’homilia, que, al micròfon, anava traduint el Pare Leonard. Una celebració inolvidable. Concelebràvem amb els dos bisbes, els quinze mossens de Lleida i tots els professors. I seguim al Seminari. De la taula de l’Eucaristia vam passar a la taula del sopar. Tots junts: Bisbes, mossens de Lleida, professors, un total de 35 persones. Després de sopar ens esperaven tots els seminaristes –que també havien sopat, no faltava més!- en una gran sala de conferències. La xerrada corria a càrrec de Mons. Ciuraneta. Tots els seminaristes tenien l’esquema en romanès. Per altra banda, el Pare Leonard –el traductor oficial- anava fent de pont. El nostre Bisbe els explicà com havia estat el principi de les relacions de Iasi i Lleida, i el seu seguiment en aquests últims quatre anys, la vinguda a Lleida dels dos mossens romanesos, Leonard i Mihai. Els comentà després la situació actual d’Espanya i especialment de Catalunya: situació de descristianització, d’indiferència religiosa, de laicisme, fins i tot situacions “anti” Església... Insistí en que aquesta situació no deixa de ser providencial. És un repte per als cristians, que en moments difícils són cridats a donar un testimoni més gran i més clar. I d’una manera senzilla els explicà què fèiem a Lleida, com s’estava valorant amb més profunditat la missió dels laics... També els animà a venir a Lleida, ja que tenim pocs mossens i som grans (la mitjana dels mossens de Lleida és de 69 anys; la de Iasi, en canvi, no arriba als 35). El rector del Seminari, que estava al costat de Mons. Ciuraneta ens comentà que al Bisbat de Iasi són 380 sacerdots, apart dels 180 que tenen a diverses nacions europees atenent als 8 milions de romanesos residents a l’estranger. Els seminaristes, després de la xerrada del nostre Bisbe li feren preguntes en relació a la integració dels romanesos a Lleida, què significava aquesta integració i com es conjuminava amb mantenir la seva identitat espiritual i cultural. Va estar una hora deliciosa. A tots nosaltres ens semblava que estàvem revivint els millors temps de la nostra vida al Seminari, ara fa 30 ó 40 ó 50 anys. Els fruits del viatge a Romania. Déu ho sap. No ens toca a nosaltres “calcular”. ¿Vindran més mossens? És la pregunta que se’ns fa. Creiem que sí. Però els fruits van més enllà i en més profunditat. És una experiència de “catolicitat” que ens ha rejovenit. Hem après a valorar altres realitats. Això sempre ens fa ser agraïts i una mica més humils. Ens hem trobat més propers als germans ortodoxos. Hem vist un poble, en part més pobre, en part més ric... Ens hem sentit molt estimats, molt valorats (val a dir que el Bisbe de Iasi i els seus mossens no amaguen l’agraïment que senten pel nostre Bisbe i la nostra diòcesi que els ha tractat amb tanta generositat). Ah! Ens oblidàvem. Un fruit exquisit del viatge ha estat la íntima convivència de cinc dies entre nosaltres i amb el Sr. Bisbe. El minibús de 16 places (com un Seat 600, una mica més gran) fou testimoni de moltes hores de conversa, de cants, de bromes, comentaris... que sempre serveixen per conèixer-nos més, per estimar-nos més i fruir d’una autèntica amistat entre els sacerdots. Podríem parlar de moltes coses més. Dels problemes a l’aeroport, dels controls on tot “sonava”, de l’aduana, de la grip aviar (que de moment no ens ha aparegut), del “deport” del primer dia saltant per sobre les maletes a l’autocar, etc. etc... No volem allargar-nos; però pot ser d’interès el recull de fotografies del viatge (honor a Mossèn Àngel) que ens ajudarà, a nosaltres a reviure’l, i a tots, a fer-vos-en millor idea. Galeria de fotos
|
El 7 de novembre, el Bisbe
de Lleida, acompanyat
de 15 mossens de la diòcesi, prenia l’avió per visitar a Romania al
Bisbe de Iasi, la diòcesi dels mossens romanesos, Leonard i Mihai,
que a Lleida atenen pastoralment el grup de romanesos catòlics, cada
vegada més nombrosos.
