La Catedral de Lleida acull la solemne clausura de beatificació de 169 sacerdots i laics màrtirs.

La Catedral de Lleida va viure en la tarda del passat diumenge 5 de novembre una jornada històrica, amb ocasió de la clausura del Procés de Beatificació o Declaració de Martiri de 169 “presumptes màrtirs”, 138 d’ells sacerdots, 1 seminarista i 30 laics. Tots ells lliuraren la seva vida durant la persecució religiosa de 1936-1939 a la diòcesi de Lleida, ara fa 70 anys.

Nombrosos fidels, ompliren el primer temple de la diòcesi, per tal de participar en l’Eucaristia d’Acció de Gràcies que presidí el bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta. La Missa fou concelebrada pel capítol catedral i una seixantena de preveres i religiosos diocesans i altres vinguts de diverses diòcesis com Solsona, la Seu d’Urgell, Vic, Tarragona, Barbastre-Montsó, Osca i fins i tot Oviedo.

La participació dels familiars dels màrtirs fou molt significativa en alguns moments de la celebració. Així, la primera lectura va ser proclamada per Teresina Tarragona Muray de Lleida, germana de dos màrtirs, un sacerdot, Mn. Daniel Tarragona i l’altre laic, Jaume Tarragona. La segona lectura la va llegir una religiosa dominica, la germana Maria Teresa Calzada, missionera a l’Argentina, filla de Lluís Calzada, un laic màrtir a Aitona i l’evangeli el proclamà el diaca Francisco Mata, net d’un màrtir, Francisco Mata i nebot d’un altre, Lorenzo Culleré. També les pregàries dels fidels van ser llegides per altres familiars com l’Assumpció Besa, filla de Lluis Besa Cantarell; Enric Ezquerra, fill d’Enric Ezquerra Claver i Matilde Felip, filla de David Felip.

El bisbe Ciuraneta, en la seva homilia es referí a aquests màrtirs com a “servents de Déu”, que donaren la vida per haver estat fidels a Crist, havent estat testimonis de perdó i reconciliació.

Sessió solemne de cloenda del Procés

Finalitzada l’Eucaristia es procedí a celebrar la solemne cloenda del procés diocesà dels màrtirs. La sessió tingué lloc en el mateix presbiteri de la Catedral, on es col·locà la taula del Tribunal Diocesà de la Causa que fou presidida pel bisbe de la diòcesi Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, acompanyat pel jutge delegat Mn. Jaume Montaña; el jutge delgat adjunt, Mn. Joan Bisart; el promotor de Justícia, Mn. Francesc Xavier Jauset; el notari-actuari, Mn. Josep Meda i la notari actuari adjunt, Conxita López.

Assistí també la postuladora de la Causa, la doctora en Dret Canònic i advocada italo-argentina Sílvia Mónica Correale, que ho és també de la causa de Canonització del beat Francesc Castelló i el vicepostulador i vicari general, Mn. Joan R. Ezquerra.

Ocuparen també llocs destacats els membres de la Comissió històrica del Procés dels Màrtirs, presidida per Mn. Francesc Martí i formada pel vicepresident i arxiver del bisbat de Lleida, Mn. Cinto Cotonat i els historiadors Romà Sol, Carme Torres, Jordi Curcó i Joan Baptista Farré.

Feta la invocació a l’Esperit, la postuladora de la Causa intervingué per explicar la història d’aquest Procés iniciat a Lleida “provisionalment” l’any 2003 i oficialment el 15 de maig de 2004, en una sessió similar, celebrada en la mateixa catedral.

Tot seguit es procedí a presentar davant el tribunal les actes originals i la còpia pública del Procés, que foren declarades autèntiques pel bisbe Ciuraneta, que procedí a nomenar al vicepostulador de la Causa Mn. Joan R. Ezquerra, portador d’aquestes actes a la Congregació per a les Causes del Sants a Roma, jurant aquest el càrrec davant el bisbe i els fidels que seguiren amb silenci la cerimònia.

La sessió continuà amb la lectura de l’acta, que posteriorment fou col·locada en una de les caixes que contenia la documentació relativa al procés, que foren tancades i segellades públicament.

L’acte, solemne i ple d’emoció, especialment pels familiars del màrtirs allí presents, va cloure amb unes paraules finals del Sr. bisbe, on al referir-se al servents de Déu digué: “La fidelitat de la fe, l’energia de l’Evangeli, la presència de l’Esperit, l’exemple de Jesús: tot això ha fet possible aquesta fecunditat de la nostra Església. Els nostres màrtirs ho han estat per raons essencials, antigues i permanents: Per la seva professió de fe, per la seva fidelitat a Jesucrist, per la seva esperança en la Vida Eterna. L’Església de Lleida contempla amb gran alegria la grandesa singular dels 169 màrtirs, davant dels quals està el bisbe Huix. Durant les dures proves a les quals va ser sotmesa la nostra Església, aquests màrtirs van saber mantenir la fidelitat al Senyor, a les seves comunitats, a la tradició catòlica del nostre poble i a la fe plena en Crist. Ells ens recorden que hem de mantenir encesa la torxa de la nostra fe, que hem de procurar transmetre a les noves generacions. I que els màrtirs, que van morir estimant i perdonant, siguin instrument de reconciliació i de pau”.

El cant de la Salve en honor de Maria Reina dels Sants i dels Màrtirs, tancà la sessió i l’acte de cloenda del Procés.

La catedral de Lleida des d’aquesta jornada recorda els servents de Déu amb una placa commemorativa, col·locada en el mur de la capella lateral d’accés a la capella del Santíssim, on han estat inscrits el noms de tots ells, amb la composició artística i el lema “L’església de Lleida als seus Màrtirs”.

Un procés que s'inicià l'any 2003

El Procés o Declaració de martiri de Rafael García Segura i companys Màrtirs, sacerdots i laics del bisbat de Lleida, víctimes de la persecució religiosa de 1936-1939, començà el 31 de juliol de 2003, quan s’inicià l’anomenat procés “provisional” o dit també “ne pereant” (perquè no es perdin les proves).

No fou però fins el 15 de maig de 2004 quan fou obert oficialment el Procés Diocesà, en un acte solemne celebrat a la catedral de Lleida. En aquests casi dos anys i mig de treball incansable, tant del Tribunal Diocesà de la Causa, com també de les comissions històriques i teològiques, s’ha realitzat la recerca històrica i documental necessària i s’han fet un total de 225 declaracions testimonials dels fets que es van produir en relació a la mort dels presumptes màrtirs.

Després de la cloenda del procés celebrada el passat 5 de novembre, és previst que tota la documentació recollida i la prova testimonial sigui portada a Roma, concretament a la Congregació per a les Causes dels Sants, on començarà l’anomenat Procés Romà, on altres comissions de juristes i teòlegs donaran el seu parer sobre si es prova suficientment, a través de la documentació i declaracions, que aquests “Servents de Déu” van ser morts “per odi a la fe” i, per tant, han de ser considerats màrtirs.

La postuladora de la causa Sílvia Mònica Correale ha explicat que tot aquests Procés Romà serà llarg: “...ens portarà uns quants anys de treball rigorós”. L’advocada reconeix que Lleida ha fet una molt bona feina per tenir-lo tot enllestit: “...solament en declaracions i proves testimonials, s’han formalitzat més de 6.000 folis”.

Publicació de un llibre amb les biografies dels màrtirs

Amb ocasió de la clausura del procés, el bisbat de Lleida ha editat un llibre amb edició en català i també en castellà, que inclou les biografies dels 138 sacerdots, 1 seminarista i 30 laics que composen la llarga relació dels “presumptes màrtirs”.

El llibre fou distribuït entre els fidels que van assistir a la sessió de clausura a la catedral de Lleida, juntament amb una estampa. Totes dues reprodueixen una composició artística realitzada pel pintor lleidatà Víctor P. Pallarés, que presenta una alegoria del martiri, entrellaçant el símbol de la palma amb la creu, amb uns traços que a la vegada ens recorda a la Seu Vella de Lleida, envoltats per diverses siluetes humanes en referència als màrtirs.

Aquest compendi biogràfic dels màrtirs s’obre amb la biografia de Rafael García Segura, que era el vicari general l’any 1936. Es dóna la circumstància que el bisbe màrtir de Lleida Salvi Huix té obert des de fa temps el seu propi procés de beatificació, que es troba ja molt avançat a Roma. És per aquest motiu, que el procés diocesà l’obre Rafael García. Segura.

Entre els 138 sacerdots màrtirs destaquen noms com els historiadors Joan Baptista Altisent, Joan Ayneto, Ramon Llavaneras, el popular rector de Sant Llorenç Mn. Josep Macarulla, Mn. Daniel Tarragona o l’advocat i teòleg Mn. Miquel Baró Bonet.

En la relació dels laics tenim noms tan familiars pels lleidatans com Lluís Besa Cantarell, o Joan Rovira Roure, que fou l’alcalde de la ciutat entre 1935 i 1936, condemnat a mort per haver autoritzat la cavalcada de Reis el gener de 1936.