|
Entre
la Segarra i la Noguera,
un
paisatge mític i bell,
a
l’ombra del Montclar i d’Almenara,
és el
Pla d’Urgell.
Camps
d’espigues i roselles,
de
fruits d’oliveres i ametlles.
Torrents secs i marges de la ribera,
vorejant el riu Sió amunt,
amb un
canal que els amara,
està
la vila d’Agramunt.
Poble
de llarga història
d’oficis, arts i lletres,
guarda
en la seva memòria
nissagues de gents il·lustres.
De
vells carrers i places porxades
que
encanten les mirades.
Ric en
joies d’arquitectura,
fan
d’ell un museu vivent,
d’indústria i de cultura,
amb
l’empemta de la seva gent.
Al
recés de la seva història,
en mig
del seu conviure,
una
senyora els omple de glòria,
el
passat i el present els fa viure.
Per
les planes i tossals,
pels
seus termes rurals.
Ella
es deixa trobar pels camins,
és el
que més l’agrada,
coneguda de tots els Agramuntins,
d’ells
n’està enamorada.
És
l’Agramuntina més noble,
que
coneix i que estima,
la
gent i el seu poble,
que
l’adora i la mima.
La
seva dolça mirada
és la
d’una mare estimada.
És
filla del poble, Maria,
Maria
dels Socors,
senyora que encomana energia
i mare
de dolços records.
És la
patrona dels Agramuntins.
La
Mare de Déu dels Socors,
l’amor
per ella el porten dins,
és la
mare dels seus amors.
Els
seus fills tenen l’orgull
de
tenir-la per mare que els acull.
Tot el
poble l’estima,
i
l’enlaira molt amunt,
dolça
com la mel que regalima,
els
torrons d’Agramunt.
Asseguda a la seva trona,
com
una reina coronada,
el
món, a les mans de mare bona,
a
l’abast de la seva mirada.
Casa
seva és el temple,
allí
els espera sempre.
Amb el
seu fill a la falda,
els
mostra l’evangeli com el camí,
amb
l’ajut d’ella que el guarda,
beneeix qui el vol seguir.
|
Tota
ella és un regal
que
ens ha fet Déu,
valora
d’ella el que més val,
ser la
mare del fill seu.
Ella
és nostra llum i consol,
mai
ens deixa sol.
Ella
ens acull i ens escolta,
ens
acompanya i ens fa de guia,
el seu
amor ens envolta
en la
vida de cada dia.
Ella
va deixar fer,
el que
Déu volia d’ella,
va
creure en Ell amb Fe,
fer-la
mare sent donzella.
Beneïda entre totes les dones,
mirall
de costums bones.
L’Altíssim feu en ella meravelles,
per
escoltar el seu missatge,
l’enaltir damunt les estrelles
per
alegrar el seu estatge.
El seu
amor ens confia,
per
portar-lo als demés,
ella
de nosaltres es fia
i ens
en donarà més.
Vós,
Mare, model de generositat,
obriu-nos el cor de bat a bat.
Aquest
amor net i pur,
que al
seu costat se sent,
pot
fer del nostre futur
el
descans que ens nega el present.
Filla
del poble, Maria,
Maria
dels Socors,
senyora i mare, nit i dia,
prega
per nosaltres pecadors.
Els
vostres goixos cantem amb devoció,
implorant vostra protecció.
Vostra
imatge de dolça mare,
a tota
hora dóna resposta,
a qui
en vos s’empara,
prega,
estima i s’acosta.
Que
vostre amor s’estengui
d’un
cap a l’altre de la terra,
perquè
d’ella desaparegui,
l’odi,
la fam i la guerra.
És
nostre crit de socors
davant
un món ple de dolors.
Glòria
i lloança.
Gràcies pels vostres favors,
vos
sou la nostra esperança,
mare,
Verge dels Socors.
7 d'octubre de
2007
Lleida - Auditori Enric Granados |