Certamen Marià

          2006

Certamen Literari de l’Acadèmia Mariana de Lleida - 2006 

El passat diumenge 1 d’octubre, la seu de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida, va obrir de nou les seves portes.

A les 9:30 del matí  tingué lloc una solemne eucaristia inaugural, celebrada a l’Oratori de la Patrona de la ciutat, la Verge Blanca de l’Acadèmia.

La Missa fou concelebrada pel bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i el de Vic. Mons. Romà Casanova, per ser aquesta la diòcesi a la que pertany el monestir de Santa Maria de Ripoll, advocació mariana a la que enguany estava dedicat l’anyal Certamen Literari Marià.

La Capella de Música del Monestir de Santa Maria de Ripoll solemnitzà la celebració, a la que assistiren les primeres autoritats de la ciutat, encapçalades pel paer en cap Sr, Àngel Ros i el president de la Diputació Sr. Isidre Gavín,  així, com l’alcaldessa de Ripoll Teresa Jordà.

Gairebé uns 600 fidels assistiren a la celebració, omplin de gom a gom l’oratori de la Patrona i també el pati de butaques i les llotges del restaurat Teatre de l’Acadèmia, on davant l’impossibilitat d’acollir tots els fidels en l’Oratori, s’havia instal·lat una pantalla en l’escenari per poder seguir la cerimònia per un circuit tancat de TV.

El bisbe de Lleida començà la seva homilia amb un record agraït pel seu antecessor, el bisbe emèrit Ramon Malla: “...que ens ha enviat una carta afectuosa, sentint-se un lleidatà més en aquesta festa mariana”, digué Mons. Ciuraneta.

Continuà referint-se al trasllat de la imatge de la Patrona, des de la capella de la residència de les religioses Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria, congregació fundada per la lleidatana Esperança González, que tingué com a director espiritual a Mn. Josep Mª Escolà, fundador de l’Acadèmia l’any 1862. El bisbe Ciuraneta agraí amb unes sentides paraules la custòdia de la imatge per aquestes estimades religioses: “...que l’han acompanyat amb afecte filial. Sens dubte que Ella n’està agraïda i intercedirà perquè la mare Esperança, la vostra fundadora, pugui ser venerada ben aviat com a beata”.

El Sr. bisbe continuà dient “La nostra Mare ja ha tornat a casa seva i quan la Verge ha arribat gairebé no l’ha pogut reconèixer. Els seus fills i filles de la ciutat de Lleida, que l’estimen i la veneren com a celestial Protectora, li han restaurat l’edifici”.

Tot seguit és referí als nous usos de la Mariana com a Casa de l’Església: “...a partir d’ara, la Patrona, des del seu Oratori, protegirà les delegacions i moviments apostòlics de Joventut, empararà els projectes i les realitats educatives i socials dels Centres d’Esplai Cristians, de l’Escola de l’Esplai i del Servei de Colònies i amb el seu amor de Mare, acompanyarà les activitats de l’Hospitalitat de Lourdes en bé dels malalts i acollirà bondadosa moltes actuacions culturals i artístiques dels seus fills. Però el que més l’ha complagut ha estat la nova Casa d’Espiritualitat.....en ella exercirà més plenament la seva funció maternal d’ajudar-nos en el seguiment del Crist”.

Després d’agrair a les institucions i autoritats la seva col·laboració en la restauració de l’Acadèmia, digué que el fruit principal d’aquesta renovació material ha de ser: “créixer en amor a la Patrona, invocar-la i visitar-la amb freqüència. Altrament, a la nostra valoració d’aquest edifici li mancaria la peça més important i valuosa: Ser el lloc de culte i veneració de la nostra Patrona”.

Una vegada acabada la celebració s’efectuà una visita a les obres de restauració. Els dos bisbes, acompanyats per les primeres autoritats i el director de l’Acadèmia Mn. Salvador Gené, van fer una visita a les diverses dependències del Palau de Maria: El paranimf, encara en procés de restauració, tancat des de 1935; el magnífic teatre de l’any 1920 ja restaurat i decorat amb el més pur estil de l’art déco i la seu de les diverses delegacions i entitats diocesanes, així com la Casa d’Espiritualitat en construcció, que tindrà una capacitat per a 70 persones i amb capella pròpia.

Certamen marià en honor de Santa Maria de Ripoll, mare i bressol de Catalunya

Després de la Missa inaugural a l’Oratori de la Patrona, a les 11 del matí s’inicià en l’Auditori Municipal Enric Granados ple de gom a gom, el solemne Certamen Literari Marià, dedicat enguany a Santa Maria de Ripoll, com a Mare i bressol de Catalunya.

S’inicià aquest amb un pròleg musical a càrrec de la Banda Municipal de Lleida, sota la direcció d’Amadeu Urrea, que interpretà diverses peces de compositors lleidatans.

Finalitzat el concert i sota la presidència dels bisbes de Lleida i Vic, de les primeres autoritats de la ciutat, tingué lloc la segona part de l’acte. L’obrí les paraules del director de l’Acadèmia Mn. Salvador Gené que qualificà el Certamen d’enguany com el de la inauguració de la Nova Acadèmia Mariana, fet aquest que segons les seves paraules, ha estat possible mercès a la voluntat personal del bisbe Ciuraneta. Tot seguit feu esment a que per primera vegada en 150 anys d’història, el Certamen Marià  de Lleida tingué enguany tres mantenidors: l’alcaldessa de Ripoll, el president de la Diputació i l’alcalde de Lleida.

Fou l’alcaldesa de Ripoll Teresa Jordà, la que intervingué en primer lloc amb un discurs amarat de passió per la vila comtal i el seu monestir, destacant la seva importància històrica en la configuració de Catalunya. L’alcaldessa, entrellaçant els goigs de Jacint Verdaguer a Santa Maria de Ripoll, lloà aquesta advocació mariana, arrelada en la fe i identitat de Ripoll.

El president de la Diputació de Lleida Isidre Gavin intervingué en segon lloc referint-se a la història de l’Acadèmia Mariana, destacant la seva contribució al binomi fe i cultura. En la seva intervenció es referí àmpliament a la tradició mariana arrelada a les comarques de Lleida i feu un repàs a les advocacions més venerades i populars.

L’alcalde de Lleida Àngel Ros, va cloure les intervencions dels mantenidors evocant la història de l’Acadèmia Mariana i esmentant les advocacions marianes més venerades a la ciutat de Lleida, com Butsènit, Grenyana o Santa Maria de Gardeny.

Lliurament de premis a nou escriptors i poetes d’arreu de Catalunya

Tot seguit es lliuraren els premis del Certamen Marià. L’escriptor lleidatà Joan Bellmunt va recollir el premi de prosa de l’Acadèmia Mariana, pel seu article publicat sobre el tema “Santa Maria de Ripoll, Mare i bressol de Catalunya”. El bisbe de la diòcesi Mons. Ciuraneta lliurà la Flor Natural a la periodista i corresponsal de Catalunya Cristiana a Roma, Miriam Díez, per la seva poesia  Mater Lucis. La poetessa, com es costum, diposità la flor natural als peus de la imatge de la Verge Blanca de l’Acadèmia. És lliuraren també la resta de premis, set en total, als diversos poetes guardonats: Als lleidatans  Joan Bellmunt i Maria Teresa Roca; Antoni Portell, de Ripoll; Salvador Faura, de Sabadell; Ramon Gené, de Cervera; Núria Calabuig, de Ripoll i Lleonard del Rio, d’Igualada.

Tot seguit intervingué el director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida Sr. Antoni Llevot, que destacà la contribució de l’Acadèmia a la cultura catalana i el suport que la Generalitat ha donat a la restauració de la seva seu, concretament amb els treballs de restauració de les pintures de l’Oratori i del Paranimf.

El Certamen Marià va cloure amb les paraules del bisbe Romà Casanova, que convidà a treballar per l’ànima de Catalunya i les del bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, amb un missatge clar: “cultivem, afavorim, estimulem l’amor a la Verge Maria, en aquesta advocació tan nostra de la Mare de Déu de l’Acadèmia i que la imatge de la nostra Patrona entri en la vida, en al pregària, en l’amor i ens els costums dels ciutadans de Lleida”.