"Verge de la Unitat, Mare de la Humanitat"

Autora: M. del Carme Mor Rodés

I

De la Unitat eterna i plena

Vós en sou la mare bella;

puix en vostre ventre, Senyora,

nià el Verb que ens la revela.

Amb vostre "FIAT" senzill

Déu per esposa us prengué,

i concebéreu un Fill...

L'Enmanuel, de Vós nasqué!

Dins nostra història irrompia

el Déu fet carn per amor,

i amb nosaltres convivia

compartint goig i dolor.

I al peu de la creu,

quan el fill moria,

per Jesús donada fóreu,

com a mare, llum i guia

de tota la Humanitat,

que ja per sempre seria,

el poble de Déu salvat

ple de joia i alegria.

Des d'aleshores, Senyora,

Vós sou mare de tots;

negres, blancs, del nord i el sud,

som fills vostres en Jesús.

És l'AMOR qui ens agermana,

qui ens congrega en torn la taula

on se'ns dóna el pa més blanc,

que és el VERB, LA GRAN PARAULA.

En Ell, tot queda explicat:

que en l'AMOR és U amb el PARE,

¡venturosa Trinitat!

i que Vós sou nostra Mare.

¡Quin regal ens ha donat!

De lluny vingueren

II

De terres fredes ens arriben

els cors ardents, el foc, la flama

d'una fe fonda que ens esperona,

d'una esperança que empeny i inflama.

De lluny vingueren

vostres fills,

a nostra terra lleidatana,

cercant treball

i vida digna

per tots els homes tant desitjada.

De lluny vingueren

vostres fills,

a nostra terra lleidatana,

i amb ells portaren

la devoció

vers Vós, Maria, la mare amada,

en una bella advocació:

Santa Maria de la Unitat,

de Romania

sou far i guia; també

de Lleida, la Terra Ferma,

sou l'alegria,

font d'esperança i llibertat.

M'han regalat una estampa

III

M'han regalat una estampa,

una estampa molt bonica,

és la de la Mare de Déu,

patrona de Romania.

M'han regalat una estampa

que jo contemplo amb fervor,

un romanés me l'ha dada

amb filial cura i amor.

Què bonica és eixa estampa!

Miro la imatge gentil

de Maria en esa estampa,

Ella és pura, neta, fresca

com perfum suau que s'escampa!

I besa el rostre, i besa,

i asserena dolça l'ànima,

suau batec d'amor puríssim

que vers Déu ens acompanya.

M'han regalat una estampa,

una estampa molt bonica,

és de la Mare de Déu

i també la mare mia.

Tot contemplant l'estampa

IV

La imatge que els vostres fills de Romania,

han vestit amb amor i admiració,

ha arribat a Lleida, i cada dia,

més i més mou els cors a devoció.

Contemplant la vostra estampa

m'emociono tendrament,

i la meva joia és tanta

que l'expresso als quatre vents.

Vós sou la mare, Maria,

de Jesús, nostre Senyor,

esperança, llum i guia,

que ens va dur la salvació.

I al ser mare de Jesús,

també sou la mare nostra.

En Vós s'agermana el món,

i tots som fillada vostra.

De Romania, Patrona,

el poble us ha fet un tron,

i tota Europa se us dóna

en l'AMOR que mai es fon.

Pont entre orient i occident,

cultures i cors ajunteu

que a Vós es confien, sabent,

que sempre els fills escolteu.

Pluja de gràcia i de dons

reguen el sòl d’aquest món.

Vós, Senyora, sou la font

d'on hi pot beure tothom.

Vostra figura és gentil

com una esvelta palmera.

Palmera al vent que, gràcil,

se’ns mostra bella i serena.

Flama ardent vostre mantell

del color vermell de grana,

foc que mai es consumeix

puix és l’amor qui us inflama.

Perquè sou reina, Senyora,

vostre vestit és de sol;

i al cap hi porteu corona

d'or refinat al gresol.

És reclinatori el braç

on el Verb de Déu descansa,

fruit d'un cor que ha estat capaç

d'acollir de Déu la gràcia.

Com floquet de neu, Jesús,

vestit va de blanc molt pur.

Puresa del Fill de Déu

en mig d'un món fosc i dur.

Test i flor sembleu tots dos

en la unitat més perfecta.

El nen és tot per a Vós,

i tota Vós, sou ben seva.

A la ma dreta hi porteu

invitant-nos a pregar,

un rosari que ens mostreu

per si el volem agafar.

De vostre vestit, els plecs recull,

una cinta que és del cel;

ella us envolta amb orgull

i us fa de ric cobricel.

Quatre angelets us vetllen,

a Vós i a l’Infant diví,

de rossos cabells, hi tenen,

blanques ales més que el lli.

Els tres colors que us vesteixen

són els mateixos colors,

que en la bandera llueixen

del poble que us canta amors.

El mapa de Romania

catifa és de mil flors;

cada flor, Verge Maria,

és un fill del vostre cor.

Cor de mare i cor de filla,

cor d’esposa i de germana,

dona del poble, senzilla,

que tot l’orbe agermana.

Sigueu Vós el llaç que abraci

de la terra les nacions,

i un miracle d’amor faci

unint races i cançons.

Santa Maria de la Unitat

V

¡Mare del Déu encarnat!

Déu entrà en nostra història

a vostre pit abraçat,

i segellà l’aliança d’eterna amistat.

¡Santa Maria de la Unitat!

I el món esdevé una gran rotllana

amb Vós al mig, com una garba de blat...

I s’estrenyen les mans, l’odi s’apaga...

¡Fontana de la Santa Trinitat!

Honor dels pobles, porta del Crist,

Vós, que reuniu els fills dispersats,

sou consol i descans pels cors contrits.

En Vós s’abracen tots els extrems:

Cels i terra, pols i Eterna Majestat,

en la plenitud joiosa dels temps.

I de la runa sorgeix, LA NOVA CIUTAT.

Mentre sosteniu el fill que mostreu als homes

ens ensenyeu a viure, a pregar i a confiar.

Camí recte que camina amb nosaltres,

mare bona i bona mestra en l’estimar.

Tan íntima sou, i sou tan humana,

que tots els nostres sentits en Vós reposen,

en la plena confiança de que mai enganya,

qui de Déu és pur mirall d’amor i gràcia.

Vós en mireu, i amb maternal tendresa,

esvaïu del nostre pit fosca i pecat.

Bona llavor sembreu entre malesa,

i amb paciència espereu que creixi el blat.

Sempre, i per damunt de la tempesta,

del dolor, la fatiga i el treball,

la vostra presència, serena i plena,

resplendeix lluminosa en nostra vall.

I dóna sentit vostra presència

al nostre peregrinar per eixa terra.

Per tots vetlleu, Senyora, puix sou la Mare

que sempre va al davant i a tots espera.

El dolor dóna fruit quan per amor s’accepta,

i en la seva pau, els cors trencats s’unifiquen;

fineixen les rancúnies, amaina la tempesta,

i la mor és vençuda pels qui estimen.

Això mare, ens ho ensenyeu

al peu de la Creu on el fill expira.

I és tot el món salvat en l'HOME i DËU,

i tota la creació per Ell sospira.

I Vós, que heu sofert en la carn

els nostres mateixos sofriments,

ens colpiu dins del cor amb pur afany

i enceneu la flama de l’amor i acolliment.

Sempre dempeus, valenta i presta,

Mare de la Humanitat, per tots vetlleu.

L’amor de Déu en Vós, com mel dins de la bresca,

i tota Vós, per a Ell els fills guardeu.

Santa Maria, pilastra ben tallada

on preguen i reposen els fills salvats.

Pelegrina de la fe del tot provada,

conduïu-nos, amorosa, vers l’eterna UNITAT.