Certamen Marià

          2005

Homilia del Sr. Bisbe

Visitàvem un museu on s'hi exposaven moltes imatges de la Verge Maria. El guia ens va fer adonar que la Verge Maria estava col·locada de tal manera que sempre tenia la mirada posada en nosaltres. Llavors vaig recordar aquella pregària: "Gireu envers nosaltres aquests ulls vostres tan misericordiosos". Com la mare no perd mai de vista el seu fill, també la Verge Maria no pot deixar de mirar-nos maternalment.

Ella sempre ens mira amb ulls de mare; la qual cosa vol dir que ens mira sempre amb ulls d'afecte, de tendresa, d'admiració, de preocupació, d'estímul i, sobretot, ens mira amb ulls compassius, misericordiosos. Aquells ulls que van advertir que alguna cosa estranya passava en aquelles noces a les quals ella i el seu fill havien estat convidats.

En aquelles noces de Canà, se'ns mostra amb una mirada molt atenta i sol·licita; adverteix que els nuvis es troben en una situació delicada, perquè comença a faltar el vi, element essencial en les noces d'orient. Ella es sensible al problema i se'n compadeix, es deixa portar pel seu cor misericordiós.

Potser altres, que estaven en aquella festa, se'n van donar compte també de la situació difícil d'aquells nuvis, però no en van fer cas. No era el seu problema. I potser altres, en veure el que passava, van posar-se a criticar els nuvis per la poca previsió o generositat.

La Verge Maria es mou i busca un remei. El seu cor misericordiós no pot suportar que altres passin per una situació denigrant.

Germans i germanes, el seu exemple ens invita a exercir la misericòrdia. Jesús considerava l'exercici de la misericòrdia com un camí de felicitat. "Feliços els misericordiosos perquè ells aconseguiran misericòrdia".

L'any 1980 es va celebrar un sínode sobre la família i ja llavors es va constatar que en moltes famílies i matrimonis s'estava perdent el sentit de la misericòrdia fins i tot en la seva dimensió més gratuïta, que és el perdó. I quan es perd la capacitat de perdó s'afebleix també la resistència al cansament, a la rutina, a les dissensions, que cada vegada, si no es reacciona a temps, s'aniran fent més comuns i freqüents en la vida del matrimoni i de la família, perillant la seva estabilitat.

Però aquesta pèrdua del sentit de misericòrdia no es dóna només en el matrimoni i família, sinó que és un virus que ha infectat tot el cos social i genera una societat individualista, que busca només l'interès personal, que veu en l'altre un adversari que ha d'eliminar o un objecte que pot explotar... L'egoisme, l'individualisme, la satisfacció dels capricis personals al preu que sigui es considerat com a signe de fortalesa. La comprensió, la misericòrdia, el perdó és tenen com a signe de feblesa... Quan de fet cal més fortalesa per estimar que per deixar-se portar per l'egoisme.

També a l'interior de l'Església necessitem l'exemple de misericòrdia de la Verge Maria. Perquè el cristians estem dividits. Aquí mateix ens trobem avui per honorar la Verge Maria catòlics i ortodoxes. Certament hi deu haver obstacles doctrinals, que impedeixen la plena comunió, però m'atreveixo a dir que aquests obstacles no són els obstacles sinó uns obstacles. Crec que hauríem d'invocar més l'amor per atansar-nos els uns als altres. Els cristians estem dividits perquè no hem estimat ni estimem prou.

Que la unitat dels cristians serà un do de Déu, n'estem convençuts, de tant difícil com la trobem per a les nostres pobres forces; però estem convençuts, al mateix temps, que si nosaltres ens afanyem a fer-nos capaços d'unitat, el do de Déu l’acollirem millor. Fer-nos capaços d'unitat, aquest és el nostre treball.

Fer-nos capaços d'unitat vol dir no caure en el parany de buscar unions llunyanes, que no comprometen, que no demanen aquell esforç ni aquella vigilància, que hem de mantenir amb les qui conviuen amb nosaltres, que són els qui tenim més a la vora. La unió dels cristians haurà de començar arran de terra. Potser no podrem fer altre cosa que cavar-ne els fonaments. Treball necessari i potser, d'entre tots, el més dur. És treure les pedres del camp perquè la llavor germini. És la lluita contra tota mena d'egoisme, origen de divisions i violències. És combatre qualsevol brot de sectarisme que vulgui néixer en el nostre cor. És l'esforç per compartir-ho tot.

Fer-nos capaços d'unitat voldrà dir aprendre a viure amb l'altre, a acollir l'altre, a donar-nos sense por. Qui afirma que té el cor obert, per exemple, a un luterà, que no veu, i no el té obert al germà catòlic o ortodox, que els té a la vora, és un mentider, potser diria Sant Joan.

Tots hem de treballar per la unitat dels cristians. Potser només hi podrem posar un petit gra de sorra, però tot el que afavoreixi la conversió a la unitat, a la reconciliació, al perdó, és fer tasca de retrobament en Crist. La unitat és una victòria de l'amor i, per tant, primer és una lluita contra el pecat. Demana un esforç constant de conversió a Crist. La Verge Maria ens ofereix Jesús, portador de la pau i de la unitat. I ens diu: "Feu el que Ell us digui". Jesucrist no sols és el germà de tots per la seva condició de Fill de Déu sinó que ha vessat la seva sang, "per tots les homes" i ens diu insistentment: "Estimeu-vos com jo us he estimat" (Jn 15, 12). "Que tots siguin u; com vós Pare, sou en mi i jo en vós, que ells també siguin un amb nosaltres, i que el món cregui que m'heu enviat (Jn 17, 21).

La Verge Maria és una criatura que ho rep tot i ho dóna tot. I aquest tot és el Fill de Déu i fill seu. És el màxim que pot donar una mare, i, al mateix temps, allò que més li costa de desprendre's.

L'Eucaristia, vida per a tot aquell qui vulgui viure, és demostració de l'amor del Senyor i compromís d'estimar com Ell, en totes les circumstàncies de la vida. Que Santa Maria, "Virgo unitatis", intercedeixi per nosaltres.

Avui ens trobem aquí catòlics i ortodoxes, especialment romanesos. Fa uns anys això hagués estat impossible. Déu faci que cada dia sigui més normal. Que cada cop ens sapiguem valorar i estimar més. Que ens entrenem en la comprensió, en el perdó. Que siguem en aquest sentit més semblants a Maria, Verge de la Unitat. Que Maria, que amb la seva pregària va avançar l’hora dels miracles de Jesús en les noces de Canà, avanci també el dia de la Unitat d’ortodoxes i catòlics; dia tan desitjat pels fidels d’ambdós grups cristians, i que respon al desig més profund de Jesús: “Que tots siguin u”.

  + Francesc Xavier, Bisbe de Lleida