Certamen Marià

          2005

Certamen Literari de l’Acadèmia Mariana de Lleida 2005 

Un any més, la Reial i Pontifícia Acadèmia Mariana de Lleida, ha realitzat el seu certamen anual. Fou el dia dos d’octubre, festa de la Verge Blanca, Patrona de Lleida.

Com cada any, des de fa gairebé 150 anys, el certamen té una “Reina” a qui cantar. És sempre Maria, la Mare de Déu, però sota diferents advocacions i amb connotacions particulars que li donen relleu i novetat.

La “Reina” d’aquest any fou “Santa Maria, Verge de la Unitat”. És una icona, recentment pintada a una capella de la parròquia del Carme, de Lleida. És la Verge que veneren especialment els romanesos que viuen a Lleida. La imatge els recorda als romanesos els colors de la seva senyera, i les flors als peus de la imatge, el títol ben guanyat de Romania de “Jardí de Maria”.

“Verge de la Unitat”, perquè els romanesos de Lleida són, com a Romania, uns catòlics, altres, ortodoxos. Però tots veneren i estimen la Mare amb deliri. Mirant la Mare, ells i nosaltres, sospirem pel dia que ambdues esglésies cristianes tinguin una sola fe i formin una sola Església.

Aquest desig, aquesta pregària, ha estat la clau de les celebracions del certamen marià d’aquest any. Foren especialment tres celebracions: 

1. Acte ecumènic. El dissabte, a les 6 de la tarda, es congregaren molts fidels, especialment romanesos, a l’església del Carme. Fou la pregària per la Unitat. A la presidència hi havia el Sr. Bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, el Bisbe catòlic de Iasi (Romania) Petru Gherghel i un Bisbe ortodox d’origen romanès, resident a Burdeos. Cants i pregàries en català i romanès. Fou també el moment de la benedicció de la nova capella de la “Verge de la Unitat”, pintada totalment per Carme Benet, ben coneguda per les seves pintures a diverses esglésies del Bisbat de Lleida.

2. Eucaristia del dia de la Patrona. Amb l’assistència de les autoritats locals, centrals, provincials i autonòmiques, es va celebrar l’Eucaristia a la parròquia del Carme. Hi eren també les pubilles de la Festa de la Tardor. Al primer banc hi era present l’ambaixador de Romania a Espanya, Sr. Stelian Oancea i altres membres de l’ambaixada. Presidien la celebració el Bisbe de Lleida i el Bisbe catòlic de Iasi. Hi assistí també en lloc preferent el Bisbe Ortodox de Burdeos.

Celebració molt participada. Concelebraven diversos mossens, entre ells tres mossens romanesos. Ajudaven el diaca Robert, de Costa d’Ivori, un seminarista de Guinea Equatorial i escolans romanesos i del Camerun. Tot un ventall de nacionalitats unides per un amor igual i intens a Maria, la “Verge de la Unitat”. L’homilia del Sr. Bisbe, Mons. Ciuraneta, comentant la figura i missió de Maria a les noces de Canà, incidí especialment en què Ella, Maria, ens apropa a Jesús i apropa tots els fills en la unitat. Fou una reflexió i una pregària. 

3. Concert i certamen. Ja a l’Auditori Municipal “Enric Granados”, a les 11:30 h. començava la primera part del certamen, un concert que en tot moment va entusiasmar el públic que omplia totalment el local. Els artistes, tots ells de l’Òpera Nacional de Bucarest interpretaren amb fluïdesa un seguit de quinze peces dels millors músics. Els artistes eren Dan Iordachescu, baríton, i la soprano Mariana Colpos. Els acompanyava sempre al piano el jove de 18 anys Tudor Scripcaru, també de l’Òpera Nacional de Bucarest.

Després del concert i un moment de descans, començà el repartiment de premis del certamen d’aquest any. A l’escenari presidien l’acte les autoritats religioses i civils. A una banda s’hi col·locaren els premiats, a l’altra els patrocinadors dels diversos premis i membres de la Junta de l’Acadèmia Mariana. Darrera cloïen el conjunt i li donaven color les pubilles de la festa. Presentà l’acte Maricarmen Sabador, de la Cadena COPE de Lleida. 

El Mantenidor del certamen fou l’ambaixador de Romania a Espanya, Sr. Stelian Oancea, que ens presentà una breu història de Romania al llarg dels segles i la seva relació actual amb l’Estat Espanyol i amb Lleida concretament. 

Dels premiats als certamen citem aquí la guanyadora de la Flor Natural, Carme Mor, amb la seva poesia "Verge de la Unitat, Mare de la Humanitat" El primer premi de prosa fou adjudicat al mossèn romanès Mihai Diac, pel seu treball sobre la presència dels romanesos a Lleida.  

La festa certamen acabà amb els parlaments de les autoritats. Tots van valorar moltíssim l’Acadèmia Mariana, la seva història i la seva activitat, especialment els certàmens marians, i molt especialment tots els actes de l’edició d’aquest any. També van ser molt explícits en valorar el tarannà dels romanesos de Lleida, el seu treball professional i la seva intensa integració a la cultura, costums i llengua d’Espanya i de Catalunya.