Trobada de catequistes en el cinquantenari del Carme

Va tenir lloc divendres 20 de març. Curosament preparada per Roser García, Delegada de Catequesi i molt estretament vinculada a la parròquia… amb la col·laboració de l’equip de la Delegació.

S’hi van aplegar unes quaranta catequistes. Algunes no van poder assistir, però altres van fer-ho venint de lluny per a l'acte. Altres ens veien des de la casa del Pare. Són 50 anys de catequesi.

Després de donar la benvinguda, es va iniciar la trobada amb una pregària. Seguidament, el Rector, Mossèn Joan Mora, amb breus paraules, agraí la tasca de les catequistes, i tingué un record per les que ja han mort. Especialment agraí la feina tant constant i ben feta de Mn. Jaume Montaña, que durant tants anys va estar al front de la catequesi parroquial i també arxiprestal. També agraí als altres mossens que l’han precedit a la parròquia.

El cinquantenari és una gràcia especial per a la nostra parròquia. Ens recorda la donació, la sembra de tantes persones, durant 50 anys. Ens fa conscients que cada catequista, cada sacerdot, cada apòstol, ha de sortir a sembrar (no a recollir) afecte, amor, vida (també doctrina), amb el convenciment que Déu sembra amb nosaltres: Ell va fecundant aquesta llavor.

La pastoral de la catequesi és molt bonica. Hi ha sempre un to de simpatia i amistat. Al mateix temps, cal ser pacients amb els nens i donar-los estimació. “On no hi ha amor, posem-hi amor i recollirem amor” (sant Joan de la Creu). Les catequistes, totes, en som testimonis. Acabà la intervenció encoratjant-nos a no defallir. 

Seguidament van poder escoltar el testimoni de dues catequistes:

La primera, Carme Estany, d’anys més passats. Provenia de Cervera. En casar-se va passar a la nostra parròquia i acceptà la invitació a fer de catequista. I, agraïda, ens recordà moltes experiències viscudes, moltes amistats refermades. En la catequesi rebem més del que nosaltres donem. Acollir i estimar els nens, comunicar-los el missatge de Jesús, d’amor i perdó, i celebrar-lo en la missa familiar, ens omple de satisfacció i ens ajuda a viure més plenament.

El segon testimoni fou a càrrec de Mª Dolors Mestre, catequista actual, des de fa ja tretze anys. Ella demanava a Déu que la posés en algun lloc on poder compartir la seva fe i ser més coherent com a cristiana. El moment es va presentar al Col·legi Maristes amb ocasió de la catequesi del seu fill i el consell del seu marit. Va superar la seva indecisió i respecte inicial per aquesta dedicació. Ens va fer un record agraït del grup que la va acollir. Després, de la mà de la Tere Ramírez, s’incorpora al Carme. Explicà records i vivències que li han aportat molta joia, dins de les dificultats que també hi ha hagut amb els nens, i la ”caixa de sorpreses” que els nens són.

La trobada continua amb una roda d’intervencions de totes les catequistes, amb records del temps viscuts en la catequesi . Totes coincidien en recordar d’una forma il·lusionada el temps passats o presents en la catequesi, i l’amistat sincera entre les catequistes... i agraïdes a l’oportunitat de que se’ls hi demanés fer catequesi, que per a moltes era un desig ben arrelat...

Juan Luís Salinas, en representació de la seva mare, catequista ja difunta, es va referir a “la cadena de transmissió” de la fe.

Mn. Ezquerra, vicari general, anterior rector, va recalcar que totes les aportacions havien estat molt enriquidores i que reconstruïen tot el que és una catequesi. Tingué un record de Mn. Montaña, Llorenç Domingo i Jaume Castelló. Qui realment ens va invitar a fer la catequesi -ens digué- és Nostre Senyor... Ell és el “culpable” de la bondat que hem vessat en aquests nens i nenes a través de la catequesi. La catequesi és la tasca més important dins de l’església “Aneu per tot el món i prediqueu l’Evangeli”... una tasca que no es pot deixar, a la que s’ha de donar tota la importància perquè és fonamental. És una tasca exigent: no n’hi ha prou en dir, cal fer, se’ns demana transmetre al menys una única lliçó, la més important; “la bondat de Jesús”.

Tingué també una Intervenció Lucas, seminarista guineà. Ens parlà de la catequesi com una vocació rebuda des baptisme. Ell tingué la oportunitat de dedicar-s’hi a Guinea, i també al Carme... Cal tenir la seguretat –deia- de que la paraula i el testimoni que es donen no cauen mai en un sac trencat... Acabà les seves paraules, comunicant-nos amb joia la notícia de la seva ordenació diaconal el 31 de maig proper. Notícia que va ser rebuda amb un fort aplaudiment.

Tot seguit, mentre berenàvem, vam seguir compartint anècdotes i records. Roser Garcia, Delegada diocesana de Catequesi ens obsequià amb el Decàleg del Catequista i la creu de sant Francesc.

L’altre obsequi, valorat per tots i totes, ha estat la trobada de fe i germanor que continuarem recordant i assaborint amb joia.