Religions en diàleg: taula rodona

Com a cloenda del cicle de conferències “Religions en diàleg” organitzat per la parròquia del Carme amb ocasió del seu Cinquantenari, ha tingut lloc una taula rodona amb els representants de les diferents confessions que hi han participat. Mn. Joan, rector de la parròquia, ha iniciat la sessió amb la lectura d’un text de Luigi Giussani, a partir d’un poema de Thomas S. Elliot: “Els grans iniciadors de religions han proposat als homes la seva oferta de camí. [...] Però en un moment determinat [...] s’ha alçat per contra una Veu que ha pretès identificar el Destí amb si mateix. [...]: Jo sóc el Camí, la Veritat i la Vida”. (Jo. 15,10)

Tot seguit s’ha iniciat el torn dels diferents ponents, que van fer un breu resum de les seves aportacions. El Sr. Josep Felip i Fillat, advocat, encarregat de dirigir la taula, s’ha referit a la Comunitat de Sant Egidi -donat que Jaume Castro no podia assistir- destacant la pràctica de la virtut de la caritat en la seva dedicació als més necessitats. El Sr. Ferran Jové, de l’Església Evangèlica de la Bíblia Oberta, en substitució del Sr. Juanjo Escudero, ha explicar que les esglésies evangèliques estan constituïdes per un col·lectiu de persones que en un moment de la seva vida han tingut un encontre amb Jesús ressuscitat i s’han deixat transformar per ell i la seva paraula.

En absència del P. Aurel Bunda, el P. Daniel Simón, de l’Església Ortodoxa, ha enumerat les diferències entre l’Església Ortodoxa i la catòlica, subratllant les similituds lògiques per l’origen comú d’ambdues religions cristianes, i que han perdurat més enllà del cisma de 1054. Precisament Mn. Ramon Prat, de l’Església catòlica, ha centrat la seva intervenció en l’ecumenisme al que estem cridats tots els cristians, tot procurant atansar-nos al centre que és el Crist, el Fill (Sun-Sol), buscant allò que ens uneix abans del que ens separa. Quant al diàleg interreligiós, defugir de l’autoritarisme i de l’irenisme i seure junts a compartir -estimant-nos- i fer camí en tres nivells progressius: poder viure en plenitud la religió sense ser manipulats pel poder establert, treballar junts per la justícia i la pau, i promoure el diàleg des del testimoni místic. El Sr. Mamaoudou Racine, representant de l’Islam, ha recordat que els musulmans i els cristians tenen una mateixa ascendència en el patriarca Abraham i la resta de profetes fins a Mahoma, així com el respecte que mereix tot musulmà que practica la seva religió i els preceptes que se’n desprenen en les seves formes de vida.

Finalment, el Sr. Josep Felip ha fet una ponència al voltant del diàleg ecumènic i interreligiós. Tot justificant la necessitat d’aquest diàleg, ha concretat que s’ha de fer precisant els conceptes (bé, mal, Déu, persona), en llibertat i sinceritat, prescindint d’una voluntat intel·lectual, filosòfica o política, ja que “la interculturalitat i el diàleg interreligiós és un instrument ineludible de la pau” (Raimon Panikar). Després s’ha referit a la dualitat de conceptes absoluts i enfrontats: el mal, causa de la pobresa, l’explotació, la discriminació..., i el bé, que es concreta en la pràctica de la virtut, que és capaç de redreçar aquesta realitat. En aquet sentit el Sr. Felip ha enumerat les virtuts cardinals –paciència, justícia, fortalesa i templança- i les teologals –fe, esperança i caritat- que haurien d’orientar el diàleg ecumènic i interreligiós, més enllà de les confessions dels seus interlocutors. Un diàleg imprescindible que es reclama fins i tot des de la laïcitat (Samuel P. Huntington) evidenciant la transcendència de la realitat divina:“Quan tothom t’ha abandonat, quan no et quedi res, al final sempre et queda Déu” (M. Gandhi)

Després d’un breu torn de paraules, Mn. Joan Mora va tancar el cicle Religions en diàleg tot valorant amb molta satisfacció l’ambient de respecte i de proximitat que havien propiciat, agraint a tots les seves aportacions, i convidant-nos a viure donant una resposta d’espiritualitat al nostre món.