Assemblea Diocesana de l’Església de Lleida

27 d'octubre de 2007

Algunes pistes de futur

El document dels Bisbes de Catalunya “Creure en l’evangeli i anunciar-lo amb nou ardor”, publicat amb motiu del 125è aniversari de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat, com a Patrona de Catalunya, ha de ser la carta de navegació de la nostra Diòcesi durant aquest curs pastoral 2007-2008.

‘Volem ser deixebles i missioners de Jesús’, podria ser el resum i el desig de l’Assemblea diocesana.

Pel vist a la ponència del Dr. Ramon Prat i a l’ulterior diàleg, pel to de les informacions d’experiències noves i les paraules del Sr. Bisbe i del Vicari episcopal de Pastoral, Mn. Josep Antoni Jové, el camí a recórrer per la nostra Església diocesana durant aquest curs podria estar marcat per aquestes línies:

  1. Volem continuar obrint nous camins per tal de presentar Jesucrist al nostre món, tot afavorint la participació, impulsant la formació, tenint cura de les celebracions i donant testimoniatge de la nostra fe i estil de vida; volem arribar a llocs i àmbits on hi ha persones allunyades;

  2. Volem revitalitzar la importància de ser i sentir-nos cristians (LG 31, EN 24; CPT 1), ben ocupats en el seguiment del Crist, i volem viure en positiu, amb esperança i entusiasme, tot deixant de banda les crítiques estèrils i els catastrofismes;

  3. Volem ser dones i homes enmig de les dones i els homes d’avui: propers, humans, dialogants, conscients de les nostres febleses; només així contribuirem eficaçment a millorar la nostra societat tot oferint la Bona Notícia de Jesús;

  4. Volem ressaltar la primacia de l’amor, essent els qui renten els peus dels seus germans (Jn 13 i 1 Co 13). “Us he donat exemple perquè vosaltres feu igual”; creiem que no hi ha evangelització sense encarnació;

  5. Volem reivindicar la grandesa i la importància del laïcat, aquest “gegant adormit”, que ha de ser més i millor atés, tot reconeixent el seu paper que brolla de la gràcia baptismal, i no d’una estratègia deguda a la manca de vocacions sacerdotals;

  6. Volem donar gràcies a Déu per l’IREL i el DPA, pels grups de revisió de vida, pels grups bíblics, pels de pregària, que ens ajuden a viure i dinamitzar la nostra vida de fe;

  7. Volem continuar apostant per la importància de la parròquia, la qual continua essent un espai privilegiat de vivència de la fe i de l’evangelització. Es demanen a les parròquies responsables de Càritas, de pastoral matrimonial, d’animació missionera... ;

  8. Volem unes parròquies treballant conjuntament, colze a colze amb els Moviments, Delegacions i Secretariats;

  9. Volem aprofitar la configuració de les Unitats Pastorals, tot creant uns bons equips de laics agents de pastoral amb el recolzament dels preveres; veiem molt necessària l’atenció al prevere per part dels laics;

  10. Volem integrar el do del carisma de les religioses i els religiosos en la pastoral diocesana, tot sumant forces i esforços;

  11. Volem intensificar la communio per tal que la missió esdevingui plausible i possible;

  12. Volem educar les persones per a la llibertat i la democràcia;

  13. Volem agrair la tasca de Càritas Diocesana, institució molt valorada avui en la societat per la seva dimensió solidària i humantizadora. Caldria estar molt atents a l’Assemblea de Càritas del dia 15 de desembre en la qual es vol elaborar un Pla estratègic per als pròxims anys; algunes intuïcions de la Comissió diocesana: potenciar les Càritas parroquials, descentralització, “Troballes”, increment del voluntariat;

  14. Volem continuar conreant la nostra identitat i pertinença cristianes. El programa “Set de Déu”, les diverses ofertes d’acompanyament espiritual de les persones (Delegacions de joves, pastoral vocacional, Catedral, etc.), el projecte “Arrels cristianes de Lleida”, són només algunes eines per aquest aprofundiment de la nostra identitat eclesial;

  15. Volem creure en els joves, tot lluitant per construir plegats un món millor, on les persones siguin més important que la producció i el consum;

  16. Volem, en definitiva, optar per una Església de caire més missioner, sabent integrar les dificultats i els patiments pel Crist en la missió. Solament Déu és capaç de treure bens dels mals.