Assemblea Diocesana 

                 2006  

Presentació

 Benvinguts a l’Assemblea 2006: Us saludo amb Sant Pau: “Finalment, germans, estigueu contents, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau; i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres” (2Cor 13,11).

Venim tots amb desig de comunicar-nos, de compartir, de celebrar la nostra fe, d’expressar el misteri de comunió i de missió que és l’Església, d’avivar la nostra disponibilitat per anunciar l’Evangeli.

En el centre de la nostra fraterna convivència, l’Eucaristia. Ens convoca Crist. Ell està entre nosaltres. Renovem la nostra actitud i la nostra pregària: “Parla, Senyor, que la teva Església escolta. Envia’ns la llum i la força de l’Esperit! Que Ell renovi en nosaltres la virtut de l’esperança”.

L’esperança! No és el tema central de l’assemblea, però ha de ser el teló de fons. Com Església ens sentim cridats a evangelitzar; i per això ens cal l’esperança.

És l’esperança del sembrador, que surt cada dia a sembrar. Tot sembrador té la certesa de que no sembrar és la manera segura de no tenir collita. Sant Jaume, amb realisme, invita a tenir paciència."Mireu com el camperol espera el fruit preciós de la terra, prenent paciència” (Jm 5, 7)

És l’esperança del pescador. Prepara minuciosament els estris del seu treball i tira les xarxes una i una altra vegada, encara que abans ja ho havia fet. I escoltarà sempre la invitació a anar més endins per pescar (Cf. Lc 5, 4).

És l’esperança de Déu, que fa créixer. (Cf. 1 Cor 3, 7)

És l’esperança en la força de la Paraula: "Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a terra, i a la terra, tant si dorm com si està despert,de nit i de dia, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com"(Mc 4,26-27). Isaïes ens diu que “la Paraula mai tornarà a mi infecunda"(Is 55,11). "Es com un foc; com un mall que esmicola la roca” (Jm23, 29) "Es viva i eficaç" (He 4, 12).El que importa és sembrar-la sense adulterar-la ni rebaixar-la. La Paraula de Déu no està encadenada, (2 Tm 2, 9).

És l’esperança en l'home. Jesús va confiar en Zaqueu. Mateu també el va seguir... Pere, que l’havia negat, i Pau, el perseguidor, van esdevenir apòstols. L’evangelitzador confia en cada persona, encara que aquesta s'hagi allunyat del calor de la llar. I és l’esperança el que el Senyor ha posat en el cor de cada evangelitzador...

"Es millor encendre un llumí que maleir la fosca". Així s’expressa l’esperança: viure cada situació com moments de gràcia. Sant Agustí, amb ironia, feia notar: "Es veritat que et trobes homes que protesten dels temps actuals i diuen que van ser millors els dels nostres avantpassats: però aquests mateixos, si els poguéssim situar en el temps que enyoren, també llavors protestarien. En realitat judiques que els temps passats són bons, perquè no són els teus".

Joan XXIII deia "No he conegut cap pessimista que fes obres de profit". En una època en què experimentem sobretot la proposta de Jesucrist, necessitem una especial fortalesa i el seu Esperit. La nostra fe és sotmesa a prova i purificació; però l’Església no és una assemblea de descontents, com la qualificava fa poc un novel·lista australià, sinó un poble portador d’esperança, no tant sols per al futur, sinó també per al present.

El beat Joan XXIII va dir en una ocasió: “Qui té la fe i l’esperança no és pessimista; mai no perd el cap”. 

Estem celebrant l’Assemblea. Desitjo que sigui un instrument d’informació i de comunicació entre germans; un mitjà per recordar que segueix vigent un Pla de Pastoral; desitjo senyalar un punt de referència necessari, com és la parròquia; com a garantia per al futur de la nostra Església.