|
Assemblea Diocesana 2005 Informe sobre la realització del Pla de Pastoral 2002-05 El dijous proper, el 16 de juny, farà tres anys que, en aquest mateix lloc, després del treball que varen realitzar els assistents a l’Assemblea Diocesana de l’any 2002 sobre el Pla Pastoral que es proposava, el Sr. Bisbe va assumir i promulgar el Pla Pastoral Diocesà 2002-05, que ens cridava a escurçar les distàncies de llunyania tot “obrint nous camins”, demanant, per portar-lo a terme, la col·laboració activa de tots i totes. Aquest Pla Pastoral és el que avui cloem després d’aquests tres anys de camí. El pla va néixer de la consulta que el Sr. Bisbe va realitzar al Consell Pastoral Diocesà sobre les qüestions pastorals més paleses que calia treballar a la nostra diòcesi. Es va veure la urgent necessitat, entre d’altres, d’atendre a les persones que s’havien anat allunyant de l’Església, i fer quelcom per tal d’escurçar la distància que s’havia produït entre aquesta i els que havien anat deixant de practicar, participar o viure en més o menys mesura la realitat de conformar llurs pròpies vides segons el model d’Home Nou que el Crist ens proposà. Tot seguit es va dissenyar un itinerari per confeccionar-lo, en el que les delegacions diocesanes van aportar i suggerir possibles objectius i accions que poguessin realitzar les diferents entitats i organismes, àdhuc les persones individuals. Després la Comissió Permanent del Consell Pastoral Diocesà les estudià, fusionà, seleccionà, va donar cos i unitat, i les presentà al Consell Pastoral que acabà de treballar-les per redactar el Pla Pastoral que avui finalitza. La proposta tenia un objectiu general: Presentar Jesucrist al nostre món, obrint nous camins per arribar a llocs i àmbits, on hi ha persones allunyades, i es concretava en nou objectius parcials i 107 accions que els desenvolupaven. En la primera part del Pla es reconeixia un seguit de reptes que es plantegen a l’acció pastoral de la nostra diòcesi i que podien ser els principals camps d’actuació per tal d’obrir nous camins: els joves i els infants, la cultura, tant des del que suposa la seva transmissió en l’ensenyament com en la difusió dels mitjans de comunicació social, l’àmbit sociopolític i econòmic en el que cal considerar la participació en ell de la societat, la realitat del món del treball i la del món rural, les pobreses dins les quals trobem el món de la marginació, la misèria extrema, les malalties i els empresonats, la participació a celebracions litúrgiques i de religiositat popular, i la família, conscients del canvi que s’ha produït en la vivència cristiana i la transmissió de la fe, i la necessitat d’acompanyar cada família des de la seva situació concreta. En el treball de l’Assemblea de l’any 2002 es va fer un treball de grups entre els assistents sobre l’actualitat, necessitat i urgència que suposava l’assumir l’apropament als allunyats, dins del qual es van fer valuoses reflexions, i un altre sobre les actituds que ens cal assolir per reeixir la nostra actuació personal. En quines s’hauria de créixer personalment, en quines ho hauríem de fer com a comunitat? Aquesta darrera part del treball va ser fonamental donat que tractava dels canvis que calia que féssim nosaltres mateixos per tal d’estar en condicions autèntiques d’obrir nous camins. Es va fer partint de la proposta de 14 actituds que cal afavorir que es relacionaven al Pla Pastoral Diocesà 2002-05. La síntesi d’aquest treball va assenyalar, a nivell personal, la necessitat d’una conversió constant, fer present el Crist des del testimoni d’una vida coherent en la vida quotidiana, cultivar l’acolliment i el servei desinteressat a tothom, viure profundament les celebracions litúrgiques i valorar la pregària. A nivell comunitari es van destacar la necessitat de viure la fe en grup, assumir la corresponsabilitat eclesial, fer de l’església la casa i l’escola de la comunió i privilegiar des de tots els estaments de la diòcesi l’objectiu de portar Crist als allunyats. Després han vingut els tres anys darrers en els que ens hem dedicat, amb més o menys fidelitat, amb més o menys encert, a portar-lo a la pràctica. Podem dir que s’han treballat els nou objectius i que de les 107 accions proposades per tal que cadascun pogués tenir d’on escollir, s’han desenvolupat unes 87 (81’3% del total d’accions proposades), considerant que, segons les valoracions, el 89% de les accions assolides cal continuar realitzant-les perquè són accions constants que es necessiten. En total, entre totes les entitats, grups,... que han manifestat que han participat en aquest Pla Pastoral, durant els anys 2002-05 s’han fet unes 240 accions tot obrint nous camins. En concret es pot dir, com a elements més significatius, que durant aquests anys s’han ficat en marxa les següents realitats: l’obertura a tothom de la Biblioteca del Seminari, el Departament de Pastoral Aplicada a l’IREL, l’atenció als nouvinguts tant des dels mitjans propis de la diòcesi com de la col·laboració d’un prevere romanès i un altre ucraïnès, la integració del Moviment de Professionals Catòlics en la vida de les parròquies, el projecte de desenvolupament de l’Acció Catòlica, l’acollida del Sr. Bisbe als nois que volen rebre la confirmació, el telèfon de la família, l’obertura del Seminari, la creació del grup Cristians, política i mitjans, les Colònies Familiars, el projecte Troballes i la botiga roba amiga, les Trobades Familiars, l’Emissió “Joves a la COPE”, la participació de la diòcesi a Ràdio Estel, el projecte Arrels cristianes de Lleida, el pis d’acollida de la pastoral penitenciària, la confiança dipositada en els laics al confiar-los-hi, el Sr.Bisbe, la responsabilitat de les delegacions de pastoral, les obres de l’Acadèmia Mariana-Casa de l’Església-Casa d’exercicis, les noves seus de la casa de la caritat, de la parròquia de Sta. Teresa Jornet i de la de Sant Antoni Mª Claret, i d’altres projectes o realitats que, potser amb menys difusió, han estat obrint nous camins per tal d’escurçar la distància entre cadascú dels germans i la comunitat eclesial. Concloent,
|