Assemblea Diocesana 

                 2005  


Guió de la ponència: "La necessària transfiguració"

Ponent: Marc Vilarasau, sj  

  1. "Se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta"

    1. se'ls endugué... hi ha quelcom de brusc, d'arrencar alguna cosa, de fer violència... un moment de separació, de ruptura... per un temps al menys.

    2. a part... no s'enduu a tots, només alguns... per alguns és massa lluny, per altres és massa alt... qui se senti cridat que el segueixi...

    3. dalt d'una muntanya alta... costa de pujar... Ell ens guia, però nosaltres hem de deixar-nos portar, hem de voler pujar-hi amb Ell...

  1. "És bo que estiguem aquí dalt"

    1. Cridats a redescubrir la bondat i la bellesa de la nostra fe... diuen que la fe és un valor socialment devaluat... potser nosaltres mateixos vivim, celebrem i practiquem una fe devaluada?

    2. "Hem de fer... hem d'estar... hem de dir...": hem d'asserenar la nostra ansietat apostòlica... mai no s'havia publicat tant... mai no s'havien ofert tantes activitats... hi ha un no sé què de fugida endavant en la nostra acció pastoral.

    3. Revaloritzar la fe... fer bé allò que sabem fer... fer bé allò que ens agrada fer... potser fer menys per tal de fer millor.

  1. "Es van prosternar amb el front fins a terra"

    1. El nostre món sembla religiosament discapacitat... ha perdut la capacitat de prosternar-se, d'admirar-se davant la irrupció inesperada de Déu en el món, en la història... un món que cerca sentit... una història que vol salvació.

    2. Déu s'ha prosternat el primer... Déu s'ha admirat de la bellesa i la bondat de la creació... Déu s'ha prosternat davant l'home Jesús clavat en una creu... prosternats davant d'Ell, experimentem l'absoluta meravella de ser redreçats per Ell... només l'adoració de Déu és veritablement alliberadora.

    3. "Creients, no practicants"... per què perdre's la millor part? Celebrar és practicar, practicar és celebrar...

  1. "Mentre baixaven de la muntanya..."

    1. "ens han canviat el món"... com resituar-nos? ...aprendre a ser par inter pares, iguals entre iguals... una autoritat no heretada sinó conquerida..."llevat a la massa"... ens havíem acostumat a fer massa de massa i massa poc de llevat...

    2. El Senyor ens convida a iniciar un moviment evangèlic de descens al món... venim del lloc de la transfiguració i anem al lloc de l'epifania... en últim terme, Déu es vol fer present en el món... no en la muntanya.

    3. Més que custodis d'una tradició, som custodis d'una esperança... Déu no necessita defensors uniformats de la veritat, sinó missatgers apassionats de la Bona Nova del Regne que arriba...