|
Assemblea Diocesana
2005
Guió
de la ponència: "La necessària transfiguració"
Ponent:
Marc Vilarasau, sj
-
"Se'ls
endugué a part dalt d'una muntanya alta"
-
se'ls endugué... hi ha
quelcom de brusc, d'arrencar alguna cosa, de fer violència... un
moment de separació, de ruptura... per un temps al menys.
-
a part... no s'enduu a
tots, només alguns... per alguns és massa lluny, per altres és
massa alt... qui se senti cridat que el segueixi...
-
dalt d'una muntanya alta... costa de pujar... Ell ens guia, però nosaltres hem de deixar-nos
portar, hem de voler pujar-hi amb Ell...
-
"És
bo que estiguem aquí dalt"
-
Cridats
a redescubrir la bondat i la bellesa de la nostra fe... diuen que
la fe és un valor socialment devaluat... potser nosaltres
mateixos vivim, celebrem i practiquem una fe devaluada?
-
"Hem
de fer... hem d'estar... hem de dir...": hem d'asserenar la
nostra ansietat apostòlica... mai no s'havia publicat tant... mai
no s'havien ofert tantes activitats... hi ha un no sé què de
fugida endavant en la nostra acció pastoral.
-
Revaloritzar
la fe... fer bé allò que sabem fer... fer bé allò que ens
agrada fer... potser fer menys per tal de fer millor.
-
"Es
van prosternar amb el front fins a terra"
-
El
nostre món sembla religiosament discapacitat... ha perdut la
capacitat de prosternar-se, d'admirar-se davant la irrupció
inesperada de Déu en el món, en la història... un món que
cerca sentit... una història que vol salvació.
-
Déu
s'ha prosternat el primer... Déu s'ha admirat de la bellesa i la
bondat de la creació... Déu s'ha prosternat davant l'home Jesús
clavat en una creu... prosternats davant d'Ell, experimentem
l'absoluta meravella de ser redreçats per Ell... només l'adoració
de Déu és veritablement alliberadora.
-
"Creients,
no practicants"... per què perdre's la millor part? Celebrar
és practicar, practicar és celebrar...
-
"Mentre
baixaven de la muntanya..."
-
"ens
han canviat el món"... com resituar-nos? ...aprendre a ser par inter pares, iguals entre iguals... una autoritat no
heretada sinó conquerida..."llevat a la massa"... ens
havíem acostumat a fer massa de massa i massa poc de llevat...
-
El
Senyor ens convida a iniciar un moviment evangèlic de descens al
món... venim del lloc de la transfiguració i anem al lloc de
l'epifania... en últim terme, Déu es vol fer present en el món...
no en la muntanya.
-
Més
que custodis d'una tradició, som custodis d'una esperança... Déu
no necessita defensors uniformats de la veritat, sinó missatgers
apassionats de la Bona Nova del Regne que arriba...
|