El 4 de juny de 1995 es varen finalitzar les sessions de treball del Concili Provincial Tarraconense que durant vuit caps de setmana (del gener al juny) havien estat responent a la pregunta que inicialment es féu: Esperit, què dius a les nostres Esglésies? , per tal d’abastar el que seria l’eix vertebrador de tot el Concili, l’evangelització de la nostra societat, tot aglutinant les finalitats que es proposava. El Concili es va considerar com una alenada de l’Esperit i va aprovar 170 resolucions (algunes van ser considerades pels bisbes com a vinculants i l’aula conciliar va veure, així mateix, que hi havia que s’havien de considerar prioritàries). Aquestes resolucions responien als reptes d’anunciar l’evangeli a la nostra societat (primer capítol del Concili), la paraula de Déu i els sagraments en les nostres Esglésies (segon capítol), la sol·licitud pels més pobres i marginats (tercer capítol), i la comunicació eclesial i la coordinació interdiocesana de les nostres Esglésies (quart capítol).

En complir-se el desè aniversari, els bisbes de les Esglésies que tenen la seva seu a Catalunya han volgut celebrar-ho i han convocat una trobada de cap de setmana a Montserrat amb una característica especial, una trobada que ha estat mirant al futur i en la que s’ha estudiat quins reptes ha d’afrontar l’Església a la nostra terra i amb quins mitjans compta o hauria de comptar per assumir-los.

Després del reconeixement del que han estat aquests darrers 10 anys (amb el discurs inaugural de Mons. Joan Enric Vives, bisbe de la Seu, i la ponència de Mn. Miquel Barbarà), s’ha mirat al futur i s’ha mostrat un ventall de les experiències que, tot seguint les orientacions de les resolucions del CPT, s’estan portant a terme d’una manera novedosa dins la nostra Església (catecumenat d’adults i recomençands, atenció a emigrants, als afectats de SIDA o les drogues, el projecte Família-escola, acció compartida, la pastoral de joventut i l’acció vers l’acció popular i des dels aplecs a ermites i monestirs).

Com era una mirada cap al futur, els bisbes han convocat per aquesta sessió de treball a les persones que en aquests moments estan implicades en la pastoral de cada diòcesi, i, per fer-ho viable, ho han fet des dels representants d’aquestes a les Comissions Permanents dels Consells Presbiteral i de Pastoral Diocesans, a més a més també van ser convidats els relators de les diferents ponències del Concili. Pel que fa a la diòcesi de Lleida, han acompanyat al nostre bisbe tres mossens, un sacerdot religiós, una religiosa, un diaca permanent, sis laiques i un laic.

El bon ambient i millor humor, juntament amb les estones de pregària, van adobar la feina a fer; per si això no fos prou, l’acollida dels amfitrions (els monjos de Montserrat) i l’organització van superar totes les expectatives (bona atenció, la previsió del més petit detall, bon menjar, obsequi d’un concert de l’Escolania,...).

A l’inici de la missa del diumenge, 5 de juny, es llegí una salutació rebuda del Sant Pare Benet XVI, en la que anima a les nostres Esglésies a continuar posant en pràctica les conclusions del Concili i demana a l’Esperit Sant, per la intercessió de la Moreneta, que es renovin constantment i siguin ferment de veritable vida cristiana en el món d’avui.

En finalitzar, els bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya varen donar un missatge en el que, entre d’altres coses diuen El Concili és viu. El seu esperit i la seva concreció resten en les resolucions conciliars. Hem de confiar en la presència de l’Esperit Sant en nosaltres i en els seus dons de saviesa i de fortalesa, de pietat i reverència del Senyor.