A finals del mes de maig vam celebrar a la Casa de l’Església l’Assemblea Diocesana. En el seu moment us vaig demanar a tots la vostra participació i les pregàries per un resultat profitós. Us agraeixo l’esforç realitzat i l’atenció que vàreu tenir demanant al Senyor que ens ajudi a ser autèntics i personals testimonis seus enmig del món i a afavorir comunitats cristianes més acollidores i amb major impuls evangelitzador.

Va ser una jornada de treball i de festa en la qual ens vam trobar molts diocesans procedents de totes les parròquies, laics, membres de la Vida Consagrada, sacerdots i diaques per actualitzar la nostra mirada al Pla Pastoral de la diòcesi i tractar d’aconseguir les metes projectades per servir millor a la nostra societat i per donar a conèixer amb més coherència el missatge de Crist. La trobada va posar de manifest també el sentiment comú d’alegria per la tasca pastoral que cadascú realitza i comentar amb tots els altres les dificultats i els èxits aconseguits. Va ser una festa el sentir-nos units i enfortits per l’acció de l’Esperit Sant.

La ponència central es va titular LA PARRÒQUIA ACOLLIDORA I MISSIONERA i la va desenvolupar el Cardenal Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona. Segons la suggerència que li vam traslladar, pretenia respondre a una de les prioritats pastorals de la nostra diòcesi quan s’afirma la necessitat de la col·laboració responsable de tot cristià en la seva pròpia comunitat i la revisió permanent de les nostres parròquies. A més a més, un dels objectius era, i és, el de promoure comunitats plenes d’alegria, vives i missioneres.

Em sembla que el cardenal Omella va encoratjar en la forma d’abordar el tema, realista, il·lusionant, cordial i senzilla; va afegir anècdotes en la seva intervenció i l’experiència pastoral va ajudar a què els assistents l’escoltessin amb atenció i de grat. Almenys així ho van manifestar molts d’ells.

En referència al fons de la ponència va encertar en el diagnòstic de les parròquies actuals, en les seves preocupacions i en les seves esperances, en les limitacions del número de col·laboradors o la mida d’algunes d’elles, en els possibilitats d’actuació que encara avui posseeixen per fonamentar bé l’evangelització a la qual ens encoratja el papa Francesc; va utilitzar paràboles evangèliques per animar als presents mostrant les actituds bàsiques (el realisme, la paciència, la confiança, l’admiració pel tresor i la perla) de tot cristià i de tota comunitat acabant amb la petició de fer efectiva per a aquest projecte la col·laboració de tots. Tots ens necessitem i hem d’afrontar el repte de la disponibilitat personal per millorar la nostra parròquia.

Per a la posterior reflexió i la reunió de grups va fer dues preguntes que donaven resposta al fons de la qüestió. Durant una hora van dialogar els assistents en grups, formats pels diferents arxiprestats i els secretaris de cada un d’ells van resumir les intervencions i els desitjos dels que van parlar. La aportacions es van fer arribar a la Vicaria General que a la vegada les va enviar i van ser estudiats en els Consells Presbiteral i Pastoral, que es van reunir dies després. La pretensió és que serveixin de base per a la programació del pròxim curs.

L’Assemblea es va acabar amb diferents preguntes al cardenal sobre les qüestions pastorals que podien interessar a tothom. Les respostes van completar la visió traçada a la ponència. Gràcies a tothom per la participació, per la feina i per la mirada de futur.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.