Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 02/01/2015
Fitxer audio: 

En la festa de la Presentació de Jesús, l’Església celebra el dia de la Vida Consagrada i fora bo recordar que el Concili Vaticà II (i la teologia postconciliar) la qualifica com una forma peculiar de seguiment de Jesús, una manera de viure la vida cristiana a l’interior de la comunitat eclesial. I demana adaptar-la a "les canviades condicions dels temps" per manifestar la seva identitat i aparèixer "com un signe preclar del Regne" (Perfectae Caritatis 1 i 2).

Fa uns mesos (16/08/14) a Corea, el Papa els deia: “Sigui que el carisma del vostre Institut estigui orientat més a la contemplació o més aviat a la vida activa, sempre esteu cridats a ser “experts” en la Misericòrdia divina... L'experiència de la misericòrdia de Déu, alimentada per l'oració i la comunitat, ha de donar forma a tot el que vosaltres sou, a tot el que feu.” De fet, allò nuclear de la vida consagrada és ser persones trastocades radicalment, “seduïdes” per aquell Déu Pare de Misericòrdia que Jesús ens ha presentat.

Això també val per a tots els batejats perquè creure en el Déu de Jesús, creure en el mateix Jesucrist, és como una arada que ens arrenca les arrels i remou la terra. O és això o no és res. I és un esquinçament gojós. Però cal que sigui molt més que un credo: perquè pronunciar una fórmula de fe o saber-se la doctrina, dir 'Senyor, Senyor' o inclinar-se davant l’altar fent demostracions de reverència, es pot fer sense canviar de vida. Però acceptar Jesucrist i fer-ho realitat en la vida de cada dia és el compromís amb una persona i no amb unes idees.

Per això cal ser persones lliures i madures que gaudeixen en el seguiment de Jesús i estan decidides a descobrir i a implicar-se en aquells àmbits on poden estar jugant-se "els assumptes del Senyor": la humanització de la societat i, preferentment, la d'aquells la humanitat dels quals és negada o està desprotegida.

Perquè seguir Jesús, home lliure i alliberador, és participar de la seva llibertat contagiosa que és “llibertat-per”, és per a quelcom. No és la llibertat de l’autosuficient; és una llibertat dinàmica i ex-cèntrica. “Aquí descobrim una altra llei profunda de la realitat: que la vida s'obté i madura a mesura que hom l’ofereix per donar vida als altres. Això és en definitiva la missió” (Evangelii Gaudium 10). Jesús és lliure per alliberar... I els consagrats són i han de ser lliures en tots els aspectes. Lliures per a servir.

Ho diu explícitament la Perfectae Charitatis al nº1: “Ja des dels inicis de l’Església hi va haver homes i dones que van voler seguir Crist amb més llibertat i imitar-lo més de prop duent a la pràctica els consells evangèlics i, tots ells, cadascú a la seva manera, dugueren una vida consagrada a Déu”.

Com diu el Papa Francesc, ahir, avui i sempre, es tracta de persones que resen i treballen apassionades per Jesús i apassionades pel seu poble (Evangelii Gaudium 49).

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida