Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 12/21/2014
Fitxer audio: 

Nadal és sens dubte la festa més celebrada arreu del món, fins i tot per no creients, i als cristians se’ns demana deixar clar el seu veritable significat: haver arribat a ser per a sempre fills de Déu, saber amb certesa que som “estimats per Ell”. Un goig interior que cal assaborir i comunicar.

El naixement de Jesús és explicat per sant Lluc amb tota simplicitat, tot i que és el fet més gran de la història humana en què ha arribat al món la salvació, “l’admirable intercanvi”, diu sant Lleó el Gran. I en el text bíblic llegim: "Us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor".

Si jo hagués de sintetitzar els meus sentiments en aquest 7è Nadal que celebro amb l’Església de Lleida, respirant fraternitat i proximitat solidària de tantíssimes persones, la paraula seria ‘agraïment’. He trobat moltes persones amb la suficient sensibilitat per entendre la vida-amb-relació, capaços de viure oberts als altres, sense caure en la temptació de viure aïllats "perquè bastant tenen amb lo de casa seva".

I és que celebrar el misteri de l’Encarnació de Jesús, Fill de Déu, suposa sempre un compromís per al bé comú, un compromís solidari que ajudi a reformar les situacions injustes. No basta l’intent aïllat de cada u per ser fidel, generós, just. Cal desenvolupar actituds comunitàries que contagien i provoquen una novetat social. Si celebrem agraïts que Déu ha vingut a nosaltres i s’ha fet un de nosaltres, l’alternativa creient serà sempre abandonar de vegades camins "segurs" i atrevir-se a enfilar, amb audàcia i imaginació, camins nous encara que semblin incerts, per tal que cada dia més persones tinguin la possibilitat de gaudir del goig de la fe i l'amor compartits. El seguiment de Jesús en la donació de si mateix no pot fer-se sense sortir d’un mateix, sense voler viure amb serietat i alegria la fe i l’amor que ens porta a fer-nos servents els uns dels altres.

Això suposa una autèntica conversió com hem meditat en la litúrgia d’advent amb textos d’Isaïes: “S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons”. El profeta ens diu que cal convertir las “llances”, armes de guerra, “en relles i falçs per a treballar la terra”. Aquest somni es pot traduir en el compromís de transformar la realitat d’acord amb el projecte de Déu, contribuint a l’existència d’una vertadera comunió entre les persones i els pobles.

Per això, el Papa Francesc en l’Exhortació “L’alegria de l’Evangeli” (cf. nn. 21. 25. 45) demana que ens constituïm en un “estat permanent de missió”, i ens convida “a ser audaços i creatius” no renunciant al bé possible, encara que correm el risc d’embrutar-nos amb el fang del camí. I diu que la clau serà sempre “sortir de si mateix”, viure la dinàmica de l’èxode i del do, buscant el bé dels altres, comunicant el bé, obrint-se, acollint, entrant en diàleg i comunió.

MOLT BON NADAL A CADASCÚ.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida