Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 03/30/2014
Fitxer audio: 

Un dels dos objectius prioritaris que ens vàrem marcar per aquest curs va ser “Donar prioritat a la lectura creient de la Bíblia per revitalitzar la fe” i una manera d’aprofundir la Paraula de Déu és l’anomenada lectio divina que, com molts ja sabeu, és un itinerari en quatre etapes: lectio, meditatio, oratio i contemplatio. Aquest temps litúrgic pot ser un bon moment per a practicar-la.

Primer llegim un passatge de la Bíblia varies vegades, i ens preguntem “Què diu el text en si mateix?”. Cal llegir de manera atenta i respectuosa, aturant-se i reposant sobre el text; volent descobrir el missatge de fe, el camí que està invitant a fer. Tant de bo la lectura personal es pogués complementar amb la comunitària, sumant-hi els diferents carismes i sensibilitats per a descobrir amb més plenitud la riquesa del missatge.

Després ve la meditació d’allò que hem llegit, creant recolliment en el nostre interior, posant-se a l’escolta com Samuel (1S 3,10) i preguntant-nos davant el mirall de la Paraula: Què em diu aquest text? D’aquesta manera interioritzem i aprofundim en la pròpia vida, deixant-nos interpel·lar per la Paraula i buscant descobrir el missatge del text per a la nostra situació personal, comunitària i social. Perquè nosaltres no llegim la Bíblia per a saber més coses sobre ella o per curiositat sinó per a entendre la nostra vida. En les seves pàgines no hi ha receptes, sinó pistes fonamentals per a orientar la nostra existència i això demana una mirada penetrant sobre les coses que ens passen a nosaltres i a la gent que ens envolta. Jesús ressuscitat segueix fent-se present en el camí de la vida, en les Escriptures, en la fracció del pa i en la comunitat.

El tercer pas és l’oració, adreçant-nos explícitament al Déu que ens ha parlat. La pregunta és: Aquest text què em fa dir-li a Déu? Responem amb la súplica, l’acció de gràcies, la lloança... completant així el diàleg que Ell mateix comença. Perquè escoltem a Déu quan llegim la seva Paraula i li parlem quan li dirigim la nostra oració presentant-li la pròpia disposició, per tal que vulgui transformar els nostres pensaments i les nostres accions.

Arribem així a la contemplació activa, deixant-se afectar en el nostre interior per la presència de Crist, i preguntant-nos “Què cal fer ara per realitzar aquesta Paraula en la vida de cada dia?”. La lectura de la Bíblia és una lectura compromesa, té com a meta la vida, la nostra i la dels altres. Al descobrir el seu missatge deixant-nos interpel·lar, la Paraula de Déu ens dóna un impuls per a la vida i ens obre un camí de conversió. Déu se’ns dóna a conèixer amb l’experiència del cor. Contemplem, doncs, amb serenor el seu misteri.

La lectio divina és una trobada amb la Paraula en quatre etapes viscudes amb l’esperit del Salmista: “La vostra paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí” (Salm 119 [118], v.105). 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida