Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dg., 12/02/2018

Benvolguts diocesans:

Així definim aquest temps que comença amb el primer diumenge d’Advent. Les quatre setmanes prèvies al Nadal, l’Església ens proposa que cada cristià i que cada comunitat prepari amb sobrietat, amb humilitat i amb autenticitat aquest temps.

La preparació per al Naixement de Jesús exigeix unes actituds personals i comunitàries d’acord amb l’esdeveniment que s’apropa. No només pot envair aquest temps la pompa externa amb els llums, la decoració i els cants populars. Tots necessitem recobrar l’esperit de la cova de Betlem: l’austeritat, l’escolta de l’altre, l’alabança a Déu pel seu amor i per la seva redempció, la sinceritat en la presentació dels dons, compartir les nostres coses amb els altres, la capacitat del silenci, la contemplació de la Llum i de la Veritat enmig de la nit sense importar el soroll que ho envolta tot. I, per sobre de tot, l’oració com a forma de fer present en la nostra vida la iniciativa i l’acompanyament de Déu. Tot això ho requereix el temps d’Advent en el qual ens revestim de la virtut de l’esperança perquè tenim la convicció de que la presència del Senyor en la nostra història és una realitat que ens impulsa a confiar que el canvi de model d’actuació humana és possible. Si contem amb Ell pot convertir les nostres pors i indecisions en alegries i solidaritat. 

A aquest període de quatre setmanes de preparació s’acomoda com un espècie de sinònim el d’espera com a temps en el qual el cristià manté aquesta mateixa disposició per participar de l’objectiu marcat i de l’esperança com a actitud vital que col·labora amb l’anticipació de què se celebrarà. Esperança com a virtut regalada per Déu que fixa la seguretat en què les seves promeses es compleixen. És el cas del naixement de Jesús. Per això podem anomenar amb certa justificació que l’Advent és temps d’esperança i ens en servim per estar atents al què passa al nostre voltant i comprovar si s’adiu o no a l’estil de vida del que naixerà. Si cadascú de nosaltres té responsabilitat, gran o petita, en el manteniment o promoció de les maldats que anunciaven els profetes; si tenim o ens manca la capacitat de purificació i de millora; si estem disposats a iniciar o a continuar el camí de la conversió.

Us recordo algunes dades d’aquest temps que, em sembla, són coneguts per la immensa majoria. Disculpeu la reiteració. A l’Advent comença l’any cristià que culmina amb el Nadal, petit període de tres setmanes que conclou amb el Baptisme del Senyor. Tant aquesta època de disposició interior cap al naixement com la resta de l’any miren cap a l’esdeveniment fonamental, a la Mort i Resurrecció del Senyor. Les setmanes prèvies, que comencen amb el Dimecres de Cendra, és l’etapa que s’anomena Quaresma en la qual ens preparem per viure amb autenticitat la Setmana Santa. Des del Dia de Pasqua fins al diumenge de Pentecosta, vuit setmanes, l’anomenem temps pasqual en el qual l’Església viu i comunica l’alegria de la celebració de la Resurrecció. A la resta de setmanes de l’any, unes trenta-vuit, les denominem Temps Ordinari i acaben a finals de novembre amb la festa de Jesucrist, Rei de l’Univers. És molt senzill traslladar-lo als mesos de l’any malgrat que, com que no hi ha una data fixa per la Pasqua, pot variar en algunes setmanes el cicle complert de l’any cristià.

Acabo amb una invitació per a tots: que visquem amb intensitat i coherència aquest temps d’Advent.

Amb la meva benedicció i afecte.

                                            +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.