Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dv., 02/09/2018

Segurament serà una impressió personal, però parlar de la Quaresma em situa de nou en una posició una mica estranya. Per una part, no vull caure en una buida repetició anual amb els consegüents i obligats consells als lectors o oients. Per una altra, desitjo insistir en la importància que aquest temps té per a un creixement harmònic de la vida cristiana.

Potser l’estranyesa em ve d’una observació, purament estadística i molt personal, referida al comportament de molts cristians respecte a les grans paraules que utilitzem durant aquests dies: oració, almoina i dejuni. La seva pràctica ens condueix a una realitat essencial per a la pròpia vida com és la conversió. La banalització del seu contingut per part d’alguns sectors cristians sembla manifest. Així mateix,s’ha estès molt el pràctic abandonament del seu exercici, o també el recurs a preguntes retòriques com a excusa pel seu no compliment. Tot això m’obliga, com a pastor d’aquesta diòcesi, a insistir en aquest tema i a animar-vos a tots a no tenir por, i sí molt coratge, en pregar, dejunar i compartir els béns.

Moltes famílies han prescindit de fet d’aquestes singulars i permanents normes de l’Església, per considerar-les antiquades o per falta de contingut. Ha faltat constància per recordar la seva importància i per viure-les amb goig i amb veritat. Altres han pretès qualificar  aquestes pràctiquesd’infantils, buscant alternatives d’aparent fondària evangèlica. Algú encara recorda la facilitat amb la qual fa molts anys la pròpia Església dispensava del compliment de les normes quaresmals. També hem escoltat o hem donat, nosaltres mateixos, altres arguments, que podríem resumir en aquestes preguntes: ¿de què serveix el meu dejuni?,¿per què dedicar un temps a la pregària i no dedicar l’esforç a l’ajuda al proïsme?,¿té sentit abstenir-se de menjar carn un determinat dia de la setmana?,¿amb la meva almoina es corregeixen els desequilibris estructurals de la nostra societat?

La resposta a totes aquestes preguntes no és senzilla. Tots hem d’aplicar els nostres coneixements a explicar l’autèntic sentit d’aquestes simples normes, intentant que l’autenticitat i la radicalitat de la vida cristiana siguin un compromís de tots els qui escoltem les paraules de Jesucrist, de manera que aquestes preguntes no siguin una evasió per a no profunditzar en el servei als germans, o per acumular encara més dosis d’egoisme. Pregunteu, però no fugiu de les vostres obligacions morals. Qüestioneu comportaments incoherents, però poseu en alerta les pròpies exigències. No banalitzeu les normes de l’Església, procureu més aviat extreureconseqüències exemplars de la lectura de l’Evangeli o de la mateixa tradició eclesial. Sens dubte això us ajudarà a créixer espiritualment, i trobareu el sentit de les coses petites que ens condueixen a la radical conversió al Senyor.  

Acabo aconsellant la lectura del missatge per a la Quaresma que ha escrit el papa Francesc. Amplia els referents abans al·ludits i ens obre l’horitzó a una comprensió més cabal de les orientacions evangèliques. El Papa s’ha basat en una frase de l’evangelista Mateu: “I el mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria” (24, 12). Ens convida a viure amb joia i amb veritat aquest temps de gràcia, ens alerta dels falsos profetes, que posen el seu interès en falsificar les actituds bàsiques del cristià, i ens demana, per resoldre els nostres mals, el dolç remei de l’oració l’almoina i el dejuni. És una gran lliçó per a tots nosaltres. Acaba proposant la iniciativa “24 hores per al Senyor”, amb la celebració del sagrament de la Reconciliació, que tindrà lloc el divendres 9 i el dissabte, 10 de març.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.