De tant en tant rebo al meu correu electrònic fotografies o vídeos d’un amic que passa per aficionat però és un gran expert en la utilització de les noves tecnologies i té una gran dosi de sensibilitat artística. Ho contemplo amb grat i sento que no li agraeixo prou l’enviament de la seva singular obra d’art.

Ho fa sovint i, cada dia que passa, és més gran aquest deute imaginari que mantinc amb ell. Sobretot perquè també té l’interès de reproduir amb estil propi moltes celebracions de la comunitat cristiana en les quals ell participa activament. I això ens ajuda per al record. Firma Jaumedelleida. Suposo que molts de vosaltres també ho rebeu i coneixeu l’autor d’aquests correus artístics.

Se m’ha acudit utilitzar la firma d’aquest amic posant al davant un qualificatiu definitiu en el títol per recordar la festa de l’apòstol Sant Jaume i el seu pas per la nostra ciutat. La gent de Lleida celebra amb gran alegria i abundant participació la processó dels Fanalets que recorre els carrers del centre. Em va impressionar, des del primer moment, la gran afluència de nens acompanyats pels seus pares i avis que contemplen o protagonitzen l’acte. I això és el que m’ha portat a la reflexió que vol tenir uns límits exclusivament religiosos.

Historiadors locals han publicat moltes referències d’aquesta festa; experts en les nostres tradicions l’han valorat amb suficiència; alguns estudiosos s’han preocupat de ressaltar la importància que posseeix l’edifici-oratori del carrer Major per a la nostra memòria col·lectiva. I des d’altres aspectes ha estat tractat sempre amb estima i respecte.

Recordo que l’any passat, arrel de la festa, us animava a tots a col·laborar en organitzacions ciutadanes que defensen les nostres tradicions, del recolzament a la família i a la vida, en tot allò que afavoreix la dignitat de la persona i la llibertat i la defensa de les conviccions i creences.

En aquest moment em sembla oportú recordar la figura de l’Apòstol, el camí que passa per mig Europa i que acaba a la seva tomba de Compostel·la i, per últim, els milers de persones que cada any transiten per aquest camí.

Jaume va ser un dels apòstols del Senyor. Explica la Tradició que va evangelitzar la part sud i més occidental d’Europa. Va passar per la nostra ciutat, es va parar a Saragossa, a la vora del riu Ebre, on es va trobar amb la Mare de Déu i el seu cos va ser enterrat a la capital gallega, en els límits més extrems del nostre món.

El Camí fou durant molts segles un instrument de conversió dels pelegrins a Jesucrist per intercessió de l’Apòstol i un mitjà singular de trobada amb persones de procedència diversa construint aquesta Europa de les lleis, de la filosofia i dels cristianisme. La que hem anomenat civilització occidental. Encara ho és en l’actualitat.

Les persones que fan el camí tenen diverses motivacions: culturals, psicològiques, mediambientals... Us animo que la vostra tingui un component religiós. Que el silenci o l’acompanyament d’altres us porti a una reflexió sobre la vostra fe. Des de la nostra ciutat sortiran, com cada any, grups de joves i adults amb la finalitat de fer una abraçada al Sant i implorar la pròpia conversió.

Que la popular festa dels Fanalets ens ajudi a ampliar l’horitzó de la nostra fe i agrair haver-la rebut per l’acció dels nostres avantpassats.

                                                           + Salvador Giménez, bisbe de Lleida.