Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 07/20/2014
Fitxer audio: 

L'esdevenir del Mundial de Futbol és bona oportunitat per a fer una reflexió sobre la “responsabilitat social” dins i fora del terreny de joc, com recordava el Papa Francesc fa uns mesos a equips italians. Deia: “Avui el futbol mou un gran volum de negocis, per la publicitat, la televisió, etc. Però el factor econòmic no ha de prevaler sobre l'esportiu perquè corre el perill de contaminar-ho tot tant a nivell internacional com a nacional”.

Dono per descomptat que la gran majoria de les persones relacionades amb l'esport en totes les seves facetes vol fer les coses de manera adequada, però tots sabem que hi ha enfocaments o pràctiques discutibles. Els esportistes, sobretot els considerats “d’élite”, són centre d’atenció i admiració per a gran quantitat de persones, principalment joves, i la seva manera de comportar-se té molta ressonància i gran impacte social. La dimensió ètica és, doncs, particularment important aquí per a formar opinions i valors. Haurien de tenir-ho molt en compte tots: futbolistes i entrenadors, dirigents i executius, consells d'administració i propietaris, sense oblidar els espectadors i els mitjans de comunicació.

Ens cal assumir la realitat de l'esport amb una actitud fonamentalment positiva i estimulant, procurant que, gràcies a la seva pràctica, les persones es facin millors de debò, és a dir, més madures, més conscients de la dignitat de la seva humanitat, més responsables, més oberts als altres. L'esport està cridat a servir a la dignitat humana, ajudant a viure bé i a actuar com a persones en comunitat. Pot i ha de contribuir a promoure la felicitat de l'ésser humà.

És de justícia reconèixer les seves bondats: facilita la participació, beneficiant així la societat i promovent un desenvolupament humà respectuós i educatiu en diferents àmbits, i en moltes etapes de la vida; és instrument educatiu normal en els col·legis i pot emprar-se per construir i recolzar a la comunitat humana; pot afavorir la comunió entre les persones, buscant el benestar i la realització dins del respecte al bé comú de tothom.

Malauradament també pot emprar-se per menyscabar el bé integral de les persones alienant-les, arrossegant-les cap a valors falsos i destructius; afavorint l'hostilitat i el conflicte; creant la mentalitat de «nosaltres» contra «ells»; ridiculitzant als adversaris i creant tensions i sospites; explotant a molts en profit d'uns pocs o posant el lucre per sobre de les persones.

El principi ètic fonamental és que la persona i la comunitat humana són el fi i la mesura de les coses i l'esport s’hauria de promoure i practicar amb vista al seu desenvolupament integral. El futbol té un immens poder, però és i seguirà sent només un mitjà, una eina disponible de la qual es pot fer un ús bo o dolent. Cal triar. I no sempre resulta evident com aplicar els principis ètics en alguns casos; cal reflexió, discussió i diàleg per estar atents als falsos déus i ídols del nostre temps.

Rebeu la salutació de vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida