Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dv., 06/29/2018

De forma habitual solem fer balanç de les activitats que programem en les diverses institucions i parròquies. També la diòcesi. I, quan el propi bisbe presenta la situació i tendeix a enumerar els aspectes positius i a enorgullir-se de les persones que conformen el rostre de l'Església en els diferents àmbits de l'evangelització, li produeix un cert temor i tremolor per posar primer la fortalesa dels éssers humans a la confiança en la voluntat de Déu.

   Sempre m'ha resultat sorprenent l'interès del rei David per realitzar el cens del seu poble, i també la resposta de Déu desaprovant l’ordre real. David ho feia per vanitat, o per tenir un coneixement clar de la seva realitat? Volia contraposar la confiança en les forces humanes  al  designi del Senyor? Pensava que el rei i el seu poder estaven per sobre de qualsevol altre poder, inclòs el de Déu? Mil preguntes podrien venir-nos a la ment per arribar a la conclusió de mantenir més alta la confiança en la gràcia de Déu i evitar el fonamentar la nostra acció en la personalitat  humana i, per tant, en el propi orgull. El final del passatge del llibre de les Cròniques en què, amb la mostra de penediment per part del rei David per haver desobeït Déu i la seva oferta perquè triï un càstig entre els tres que li proposa, és molt alliçonador.

   La lliçó més important per a un creient quan repassa la biografia del rei David és enfortir la confiança en Déu. És Ell qui sosté i acompanya tota la nostra activitat. Molt més per a un pastor que dirigeix el ramat de Crist, i que pretén contínuament mostrar el camí per complir sempre la voluntat de Déu, en les paraules i accions.   No he dit això per curar-me en salut, com col·loquialment solem afirmar. Però vull manifestar la meva alegria perquè en aquests últims dies de curs, a la nostra diòcesi, s'han presentat tres publicacions de molta altura intel·lectual i humana i, al mateix temps, d'un autèntic compromís cristià. Els qui vam ser a les presentacions, vam sortir amb un fort impacte emocional i satisfets per conèixer persones compromeses i tan properes. Llegiu-les.

    L’autor de la primera publicació és un sacerdot que va morir fa uns mesos, molt conegut i estimat, Josep Martí i Cristòfol. Porta per títol Humanisme cristià, i és de la col·lecció de Quaderns IREL. Les altres publicacions són obra de dos seglars amb una dilatada dedicació a l’acció diocesana i compromís cristià en diferents camps de la seva activitat professional. Em refereixo al Dr. Joan Viñas Salas i el seu llibre Com viure amb la malaltia. Des de l’experiència d’un metge malalt cristià. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I també a Juan Luís Salinas Sánchez amb l’obra ¿Qué quieres de mí, Señor?, publicat per Monte Carmelo.

    Poden ajudar-vos molt en la vostra vida cristiana perquè ens descriuen pensaments i vivències molt profundes, molt autèntiques i amb gran testimoni de la seva fe en Jesucrist. Em sento molt satisfet d'haver-los trobat a la meva vida i els agraeixo públicament el seu servei. És cert que la meva satisfacció no s'acaba aquí. M'agrada contar el gran nombre de cristians que, en els diferents àmbits de la catequesi-ensenyament, de la litúrgia i de l'acció socio-caritativa, conviuen amb nosaltres i són un gran exemple de dedicació i fondària espiritual. No voldria fer un cens de persones amb un clar testimoni de la seva fe perquè tot és producte de la gràcia de Déu. Encara que sento un petit orgull pel què suposa de vitalitat de la nostra diòcesi.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.