Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 02/25/2018

No m’agrada començar aquest comentari dient que tots estem malalts. Voldria evitar frivolitzar amb aquella frase que, col·loquialment, atribuïm a la igualtat dels éssers humans. Sí, tots som iguals, però uns més que altres.

El tema de la malaltia és molt important en la nostra vida. Ho demostra la seva presència constant en les nostres converses. Podríem dir que la malaltia ens defineix. És exponent de la nostra fragilitat humana. El tema es pot tractar des de molts punts de vista, des del mèdic-científic fins a l’organitzatiu o social, o com a reivindicació permanent amb vistes a millorar l’atenció sanitària. Nosaltres el tractarem des de la fe.

Els catòlics participem sens dubte de la preocupació per la malaltia. Els creients, des de la seva situació professional o familiar, s’esforcen per atendre o millorar la realitat del malalt que tenen al seu costat. Cal recordar que durant aquest mes de febrer, que ja s’acaba, i com tots els anys, la comunitat eclesial ha insistit en recordar el món del malalt. Vam començar el mes amb la celebració de la Vida Creixent, recordant que la malaltia és present en la gent gran. Vam continuar amb la Festa de la Mare de Déu de Lourdes en la qual vam demanar al Senyor per tots els malalts, agraint la tasca de tants membres de l’Hospitalitat de Lourdes, el centre de la qual és l’atenció als malalts. I en la Jornada del Malat vam omplir les parròquies de pregàries per implicar tots els participants en la proximitat cap els qui no tenen salut. I tot això sense comptar amb el recordatori, que se’ns va brindar des de Mans Unides, per col·laborar en la disminució de la fragilitat en els països més pobres. Tampoc podem oblidar la propera festa de Sant Joan de Déu, bolcat a l’atenció als malalts.

Els catòlics acceptem la malaltia com un període de la nostra vida que fa visible la fragilitat humana i que ens situa davant la necessitat de donar i/o rebre ajuda. Percebem que aquesta condició de malalts té un recorregut múltiple, des de la desesperació i el rebuig fins l’acceptació. A uns ens enfonsa, d’altres els posem com a models exemplars per la seva disposició d’ànim. Aquests són dignes d’imitació. Per descomptat podem dir que els catòlics lluitem per posar la nostra vida en mans de Déu. No és fàcil, però és coherent amb l’actitud que ens mostra el mateix Jesús en l’evangeli. Voldríem mostrar el costat més admirable dels qui es comporten d’aquesta manera. Ens agradaria, quan arribi el moment, ser capaços nosaltres d’afrontar amb dignitat cristiana aquesta situació. Així ho demanem al Senyor.

Que ningú oblidi una paraula de gratitud cap a tants professionals que en hospitals o residències geriàtriques atenen amb tanta estima els malalts. Que tots valorem amb una bona nota els que s’esforcen per donar una bona atenció a familiars, amics o coneguts en una situació complicada. Que cada dia hi hagi més persones compromeses amb els equips parroquials de pastoral de la salut, que acompanyen i es mostren propers als malalts amb les seves oracions, les seves converses i els seus gestos per fer més suportable el temps de la malaltia. Als qui ho sol·liciten els porten Jesucrist, l’únic que conforta, que acompanya i comprèn, de forma definitiva i en qualsevol circumstància, el malat.

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.