Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dv., 04/22/2016
Fitxer audio: 

Obres de Misericòrdia (V)

Avui parlem d’una altra de les obres corporals de misericòrdia: VESTIR AL DESPULLAT. Generalment associem nuesa a pobresa, a precarietat o a vergonya. També a la dignitat de l’ésser humà. El vestit indica sempre la manifestació de la posició social o el senyal d’una funció determinada, que tota persona compleix en l’exercici de la seva professió. Totes dues situacions estan relacionades, també, amb una actitud davant la vida. La seva manifestació té una connotació ambivalent. Nu, per no tenir res (clara referència a la misèria), o per haver prescindit de tot el que ens vesteix com va fer sant Francesc d’Assis. Vestit, per a protegir-se del fred o de les pors, o també com a exponent del luxe refinat o de l’ostentació descarada de la riquesa.

Recordeu com la Bíblia ens ofereix passatges commovedors, que ens condueixen a una profunda reflexió sobre l’Aliança de Déu amb la humanitat. Des de la nuesa dels nostres primers pares, en el relat del Gènesi, fins a la despulla de les vestidures de Jesús i la seva posterior crucifixió. En aquest moment,  us proposo unes cites bíbliques que ens aconsellen o conviden a l’acció. Diu el profeta Isaïes (58, 6-7): "El dejuni que jo aprecio és aquest, vesteix el qui va despullat..." i també el profeta Ezequiel (16, 8): "Això diu el Senyor: ... vaig estendre el meu mantell damunt teu i vaig cobrir la teva nuesa. Et vaig jurar fidelitat, vaig fer una aliança amb tu..."  I en el Nou Testament l’evangelista Mateu (25, 34-36) afirma: "Veniu, beneïts del meu Pare... perquè ... anava despullat i em vau vestir...", i sant Pau en la seva carta als Romans (8, 35-37) ens recorda que res, ni tan sols la nuesa, ens separarà de l'amor de Crist. Acabem amb el consell de la carta de Jaume (2, 15-16): "Si un germà o una germana van nus i mancats de l’aliment de cada dia, i algun de vosaltres els diu: 'Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos i alimenteu-vos' però no els dóna allò que el seu cos necessita, de què serviran aquestes paraules?".

Us convido a col·laborar amb tots aquells que recullen roba per oferir-la i compartir-la amb els necessitats. Existeixen molts grups, a la nostra diòcesi, que ens permeten exercitar-nos en el despreniment, no donant només el que ens sobra,  i promoure el respecte i la dignitat de tots els éssers humans.

Pel que fa a l’obra espiritual de misericòrdia de CONSOLAR EL TRIST, ens acosta al significat més evident d’aquesta celebració jubilar. Si mirem al nostre voltant, ens trobem amb molts rostres colpejats per la malaltia, l’angoixa o el desamor. Ens sembla que aquesta societat genera massa descartats i tirats a la vora del camí. Sense esperances ni futur i amb una tristesa infinita en el seu cor. I, com a contrapunt, ens apareix la paraula consol/consolació, de forta càrrega emotiva i que omple tota acció en favor de l’altre. Això ens evoca la imatge d’algú que acull i abraça, que s’abaixa i recull, que ajuda a aixecar-se i a omplir d’afecte a qui no troba sentit a la seva vida, que se sent desorientat, que viu una solitud imposada o que no aspira a trobar mai la felicitat. Per suposat, la tristesa és la conseqüència d’una causa profunda que ens obliga a indagar si volem curar, posar bàlsam a la ferida, o protegir el  germà d’una circumstància negativa.

Jesús proclama "feliços els qui ploren perquè seran consolats" (Mt 5,4); davant la multitud cansada, perduda, sense guies, sent una immensa compassió (Mt 9, 36); calma la fam de la multitud (Mt 15, 37); consola a la vídua de Naïm (Lc 7, 15) i convida els cansats a acudir a Ell, prometent-los lleugeresa i repòs (Mt 11, 28-30). Us convido a perdre la vergonya d’actuar donant consol a tothom, i a unir les vostres voluntats a aquells que actuen com ho fa Jesús a l'evangeli.                                                                             

+Salvador Giménez

Bisbe de Lleida