Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
ds., 04/16/2016
Fitxer audio: 

Obres de Misericòrdia (IV)

El comentari d’avui és sobre aquesta obra de misericòrdia: DONAR POSADA AL PELEGRÍ. Té una intensa actualitat. Portem molts mesos parlant i sentint parlar dels forasters. Hem vist massa imatges i hem llegit gran quantitat d’articles sobre emigrants, refugiats i itinerants. Tot això ens commou i ens interpel·la. Davant l’arribada d’altres persones a les nostres societats, hi ha sempre un doble posicionament: la por o l’acolliment. També la denúncia. Com han fet recentment moltes organitzacions catòliques davant un acord Europa-Turquia.

Els cristians sempre acudim a la Paraula de Déu per orientar-nos en les qüestions que ens afecten i ens preocupen. Per al cas que ens ocupa comencem recordant aquella frase de l’evangelista Sant Mateu: "Veniu, beneïts del meu Pare, perquè era foraster, i em vau acollir" (25, 35). O aquells passatges de l’Antic Testament en què es narren escenes d’hospitalitat, com la d’Abraham, que va rebre amb tot l’afecte tres persones desconegudes, que van resultar ser àngels (Gn 18); o la generositat que mostra la vídua de Sarepta amb el profeta Eliseu (1Re 17). O l’acollida que brinda a casa seva el matrimoni de Sunem al profeta Elies. Ens ve a la ment la situació de Maria i Josep buscant posada perquè naixés el Nen (Lc 2, 7), o també el passatge de la fugida a Egipte, poc després del naixement, que protagonitzen els tres, autèntics forasters en aquell país. Finalment, entre les innombrables frases del Nou Testament, cito un passatge proposat per Jesús, amb clara intencionalitat: la Paràbola del bon samarità (Lc 10,34).

És cert que no podem solucionar el problema de totes les persones i pobles del món, però sí que hem de canviar la nostra mentalitat per acceptar, acompanyar i acollir l’altre sense demanar el seu carnet d’identitat. L’evangeli ens ensenya a considerar tothom com a germans, categoria que dilueix totes les restants denominacions que utilitzem per distingir uns dels altres.

Col·laboreu amb Càritas, amb Arrels, amb Jericó, amb CoDiAR... i amb tantes altres organitzacions molt properes a la vostra experiència vital i diària.

Tindré unes paraules sobre una altra obra espiritual: PERDONAR LES INJÚRIES. Potser no està de moda aquesta obra, que potencia i desenvolupa una actitud fonamental en l’ésser humà. Trobem massa debats a la premsa escrita o audiovisual que acumulen insults, desqualificacions personals o recriminacions indegudes, amb postures irreconciliables que mai conviden al perdó i al canvi d’actitud per introduir elements de fraternitat en les relacions humanes. “I tu més!”, repeteixen alguns descaradament i prepotència. I Jesús ens diu i ens ensenya el contrari.

Tots coneixeu la història que narra el llibre del Gènesi sobre Josep i els seus germans;  la venda i separació acaba en el perdó i la reconciliació (37 al 45), o el consell del llibre del Siràcida (28, 2): " Perdona les ofenses que t’hagi fet el teu proïsme..." o del llibre del Levític (19, 18): "No siguis venjatiu ni guardis rancúnia contra ningú del teu poble...". Acabo amb una sola referència del Nou Testament, l’oració que Jesús ensenya als deixebles i que els cristians de totes les èpoques hem après de petits i hem repetit en múltiples ocasions; a Mt 6, 9-13, teniu el Parenostre. No us quedeu en les paraules, feu-ho vida pròpia.

Per al desenvolupament d’aquesta obra podeu acudir a l’oració. Demaneu a Déu fortalesa, per donar i rebre el perdó per les injúries. Els cristians hem de valorar molt el sagrament de la penitència. En ell constatem l’alegria de sentir-nos perdonats, i rebem la gràcia d’actuar de la mateixa manera amb els nostres germans. Quan dubteu d’aquest meravellós àmbit del perdó, contempleu Jesús en la creu perdonant als qui el crucificaven.

+Salvador Giménez

Bisbe de Lleida