Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dg., 09/27/2015

Són dos adjectius que sintetitzen el meu actual estat d'ànim. Encara que he saludat a moltes persones en aquests primers dies d'estada entre vosaltres com a bisbe diocesà, tots els rostres em semblen nous. Encara que he passejat per alguns carrers i paratges molt estimats per vosaltres, tot em resulta nou. Encara que m'he agenollat a l'interior d'alguns temples de la nostra diòcesi, les referències han estat per a mi totalment noves. És tot nou el que em toca viure en l'actualitat.

Els canvis en la nostra geografia vital ens situen davant d'una novetat total. Us haurà passat a molts de vosaltres quan, per raons familiars, laborals o d'estudi, us heu traslladat a llocs diferents al del vostre naixement. És una gran novetat per als nostres sentiments la sèrie de costums i característiques personals que manifesten els amics que ens envolten i acompanyen i que hem acabar de conèixer. El nou ens sorprèn i ens preocupa. Cadascú fa un esforç per comprendre, acceptar i estimar el seu entorn, desconegut fins aquell moment.

És cert que el meu cas és una mica especial.L'Església em posa al capdavant d'una diòcesi perquè orienti i acompanyi la vida cristiana dels seus membres i perquè ofereixi la salvació de Jesucrist a tots els altres. No em lliuro de la novetat. Sacerdots, religiosos i laics de Lleida apareixen en la meva vida com a éssers totalment desconeguts i que han de ser objecte de les preferències i l'afecte de pastor del ramat del Senyor. Des del primer dia. Sense dilacions. He arribat a una societat on hi ha una comunitat cristiana amb una llarga trajectòria a les seves esquenes. Persones i comunitats que han intentat seguir Jesucrist amb fidelitat, autenticitat i alegria. I com últim en arribar he de sumar-me amb rapidesa a complir les exigències de l'evangeli que altres s'esforcen a portar a la pràctica des de fa molts anys. Amb el ministeri que l'Església m'ha regalat i amb la responsabilitat de ser exemple i model que predico.

El nou no pot ser excusa per paralitzar la meva acció o per retardar el meu amor als que m'envolten esperant llegir informes o estudiant treballs que m’apropin a la comprensió del paisatge i del paisanatge. El canvi de lloc de residència no ha de ser motiu per endarrerir la meva incorporació a la nova realitat social amb un esforç personal afegit però comptant amb el bagatge existencial del passat i amb la benevolència dels nous rostres que m'acompanyaran.

I aquí ve el segon adjectiu que completa la meva disposició anímica. Perquè permanent és el conjunt de conviccions que constitueixen la fe en Jesucrist, regalada com gràcia en el baptisme, custodiada i transmesa per l'Església, viscuda per persones concretes en l'ambient familiar, laboral o social i convertida en motivació bàsica de la nostra acció en relació amb la creació i amb el proïsme.

M'incorporo a una comunitat nova que porta segles vivint i anunciant Jesucrist amb coratge, amb entusiasme, amb fidelitat. Ha estudiat i interioritzat la Paraula de Déu, ha celebrat els Sagraments, ha seguit les indicacions morals exposades a la llei de Crist i en la Tradició de l'Església. S'ha esforçat a expandir el missatge cristià en les barriades i pobles construint temples, forjant petites comunitats parroquials i servint amb la caritat del Senyor als més necessitats de la nostra societat: els malalts, els immigrants, els que viuen en soledat o en el desamor , els que no troben feina o els falta la llar. I així, molt més. Perquè la fe és la que mou, dóna sentit i ens ofereix la felicitat per construir i reforçar-nos com a persones que lloen Déu i es desviuen pels seus germans.

És la mateixa fe que he viscut en les diferents comunitats al llarg de la meva existència. En totes, el mateix. Amb diferents persones però amb la convicció de sentir-nos fonamentats i recolzats per la gràcia de Crist.

+Salvador Giménez

Bisbe de Lleida