Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Producció
Data publicació: 
dg., 06/26/2016

Recordeu la informació que contenia la glossa de la setmana passada sobre l'Assemblea que va celebrar la nostra diòcesi? Em va semblar una obligació meva que tinguéssiu coneixement del que tractem i del que preteníem per demanar la col·laboració de tots i arribéssim a servir millor a la nostra Església i la societat en què vivim.

La ponència que vaig pronunciar tenia com a punt de partida explicar la raó de la convocatòria i delimitar el marc espacial i temporal. Sembla una bona raó l'inici del ministeri d'un bisbe en una diòcesi determinada, en aquest cas, parlem només de Lleida.

Respecte a la línia temporal reconeixem l'immens treball dels tres nivells de concreció eclesial després de l'esdeveniment del ConciliVaticà II, del qual hem celebrat el 50 aniversari de la seva clausura i del que queden moltes intuïcions i orientacions per aplicar.

El nivell universal amb el pontificat del papa Francesc i amb la seva proposta programàtica que conté l'Exhortació Apostòlica postsinodal Evangelii Gaudium. A part dels seus escrits, no podem oblidar les seves paraules i els seus gestos que són un fort impuls per a tots els cristians.

El nivell interdiocesà amb el Pla Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola per al quadrienni 2016-2020 i que porta per títol 'Iglesia en misión al servicio de nuestro pueblo' i també les resolucions i el missatge del Concili Provincial Tarraconense (1995) que ens va permetre vincular estretament les nostres arrels culturals amb l'Evangeli i s’amplia amb dos documents dels bisbes de la Tarraconense titulats “Al Servei del nostre poble” (2011) i també “Transmetre el tresor de la fe” (2013).

I finalment el nivell diocesà amb les aportacions que tots vosaltres en l'Assemblea de l'any passat vau fixar en el document-informe Església de Lleida, què dius de tu mateixa? Aquí estan recollides les realitzacions i aspiracions de la nostra diòcesi en els últims anys i que de cap manera poden oblidar-se. La nostra memoria és acumulativa i ens permet treure’n partit. Ens serveix de molt, i ho agraïm, tot el que van fer els nostres avantpassats. Tant els llunyans en el temps, que van viure en segles anteriors, com les persones que recentment vau col·laborar amb el bisbe Piris i molts esteu participant ara amb un nou pastor. Personalment també us ho agraeixo. Sou conscients que això, la memòria i la reflexió actual, són una tasca de tots; la responsabilitat és compartida.

En aquest moment la nostra obligació se centra en eliminar allò que, després d'una anàlisi, no respon a la tasca evangelitzadora actual i aprofitar la saviesa que està continguda en les propostes evangèliques i és permanent al pas dels anys. Dóna ple sentit a l'existència i és font de felicitat per a molts.

S’explicava després què significa evangelitzar i es descrivia una breu anàlisi de la societat actual per assenyalar els reptes i els signes d'esperança que es manifesten per a aquesta missió. Posteriorment s'al·ludia a les persones, bisbe, sacerdots, religiosos i laics que havien de dur a terme aquesta tasca i el doble moviment que tanca l'evangelització, des de la comunió i des de la missió.

Continuarem amb una tercera glossa.

                                                                         +Salvador Giménez, bisbe de Lleida